Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Carles Congost i Feliu
Art
Artista visual.
El seu treball combina de manera desenfadada diferents mitjans i suports, com el vídeo, la música, el dibuix i la fotografia amb icones adolescents, la cultura disco i el món de l’art espanyol com a principals referents Els seus primers treballs entre la paròdia i la recreació cinematogràfica presentaven una sèrie de vídeos amb estètica retro on una model representa el seu alter ego , amb un caràcter volgudament low-tech Ha ampliat progressivament les exigències tècniques, però en la seva obra posterior continuen girant entorn de la identitat, la incomunicació i els conflictes…
Rineke Dijkstra
Art
Artista neerlandesa.
Entre el 1981 i el 1986 estudià a la Gerrit Rietveld Akademie d’Amsterdam, ciutat on viu i treballa Ha mostrat interès per la cultura juvenil, els seus ritus i formes d’expressió i per com es constitueix socialment la identitat dels joves en el seu propi entorn i en el món dels adults Realitza sèries de fotografies i videoretrats de nens i d’adolescents en contexts determinats Beaches The Buzzclub , Liverpool , UK/Mysteryworld , Zaandam , NL , presentada al MACBA a l’estiu del 1998, amb imatges preses a discoteques El reflex de la discrepància entre la uniformitat, les normes i…
sàtir
Religions de Grècia i Roma
En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el s V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós i potes i…
Teresa Rovira i Comas
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Filla d' Antoni Rovira i Virgili , en 1936-39 cursà estudis a l' Escola de Bibliotecàries , que hagué d’interrompre en exiliar-se la seva família a França Graduada a Montpeller, el 1953 tornà a Catalunya, on treballà en diverses biblioteques i durant algun temps fou cap de la xarxa de biblioteques de Barcelona Especialitzada en literatura infantil i juvenil, és autora de Bibliografía histórica del libro infantil en catalán 1972, amb C Ribé, de la tesi doctoral Noucentisme i literatura infantil 1973, no publicada i de l' Organització d’una biblioteca escolar 1981, amb C Carreras i C Martínez…
heavy-metal
Música
Subgènere del rock-and-roll nascut els anys setanta.
Influït per la psiquedèlia i el blues , es caracteritza per la simplicitat dels temes, els sons a gran volum, el ritme obsessiu marcat pel baix i la bateria i els solos de guitarra s’originà als anys setanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, i els grups britànics Deep Purple i Led Zeppelin en són considerats els pioners Acompanyat d’una estètica truculenta i amb pretensions de grandiositat, el seu públic és format principalment per adolescents Entre els grups principals cal destacar AC/DC, Iron Maiden, Judas Priest, Guns N’Roses i Metallica A mitjan dècada de 1990, i…
Emma Stone
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Als quinze anys la seva família es traslladà a Hollywood amb el propòsit de facilitar-li la carrera d’actriu D’adolescent actuà en sèries de televisió La seva actuació a Superbad 2007, de Greg Mottola, la situà entre les actrius més cotitzades en el gènere de comèdies d’adolescents El seu primer paper protagonista fou a Easy A 2010, de Will Gluck, també d’ambient estudiantil, bé que des d’un angle més irònic De les seves actuacions posteriors sobresurten The Help 2011, de Tate Taylor Movie 43 2013, d’Elizabeth Banks i Steven Brill Magic in the Moonlight 2014 i Irrational Man…
associació infantil i juvenil
Dret civil català
Reunió d’infants i adolescents, menors d’edat, que s’agrupen per a defensar els seus interessos i aspiracions.
L’associació infantil i juvenil ha de respectar els principis i els valors d’una societat democràtica, i ha de fomentar la tolerància, el civisme i la convivència L’associació que es constitueixi s’ha de crear d’acord amb la legislació vigent i amb els seus estatuts També haurà d’estar assistida per un representant legal, el qual haurà de tenir plena capacitat d’obrar La permanència en una associació d’aquest tipus és voluntària, ja que cap infant o adolescent no pot ésser obligat a ingressar-hi o romandre-hi sense la seva voluntat
educació sexual
Educació
Informació amb finalitat educativa sobre els processos biològics i els fenòmens socials de la sexualitat a nens i adolescents.
menor d’edat
Dret civil
Dit de la persona que, pel fet de no haver arribat encara a la majoritat, no gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
Durant aquest període, la condició del menor d’edat pot sofrir diverses modificacions, com és ara pel fet d’un matrimoni, per a la legalitat del qual hom exigeix una edat mínima establerta segons els codis matrimoni Llavors, home i dona gaudeixen de capacitat per a testar i actuar de testimoni i amb dret a assistir i ésser escoltats en les reunions de consell de família A partir de 16 anys, en cas d’epidèmia, homes i dones poden atorgar testament sense notari davant tres testimonis de més de 16 anys El codi penal del 1995 modificà l’edat mínima per a respondre criminalment, que passà dels 16…
tribunal tutelar de menors
Dret
Dret civil
Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d'edat
.
La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de Catalunya-Aragó el…