Resultats de la cerca

El 1486, essent notari, fou elegit conseller de la ciutat de València, càrrec que també ocupà el 1509 Participà en el certamen poètic valencià del 1474 amb la composició  A vós per lohar, dels àngels senyora , i en el del 1498, celebrat igualment a València, amb les composicions Canbi paràs contral Sathan qui us postra i Mayor de tots creats de una pasta Bibliografia Miquel i Planas, Ramon Cançoner satírich valencià dels segles XV i XVI Barcelona, Fidel Giró, 1911

És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella Bibliografia Pagès, Amédée “La dansa provençale et les goigs en Catalogne”, dins Homenatge a A Rubió i Lluch , I Barcelona s n, 1936

Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera  En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment, consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català fou un nou…

Collaborà en els diaris Ultima Hora , Diario de Mallorca , Sóller i Revista de Occidente  i fou corresponsal d' ABC a Mallorca Publicà un gran nombre d’opuscles de tema mallorquí entre altres, Regionalismo y cultura, 1926 Arte árabe en Mallorca , 1948 La pintura en Mallorca , 1951 La imaginería en España Ante el proyecto de un Museo de Arte Moderno en Palma,  1959, etcDel 1926 al 1931 guies de Sóller, Artà, Andratx i Pollença i, posteriorment, de Mallorca Mallorca turística 1946   Mallorca i el mar 1959 i Castillos de Mallorca 1959, entre d'altres També publicà els llibres  La isla…

Vida i Obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló i germà del pintor Bartomeu Lluís Ferrà Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a la Biblioteca Jovellanos, de Gijón 1911-13 i a Barcelona 1913-36, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina A Barcelona, fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants  Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública 1936-47 Tingué…

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló  i germà del poeta Miquel Ferrà Paisatgista suau, delicat i amable, inserit dins les visions equilibrades del Noucentisme Pintà sovint els paisatges de Valldemossa i Galilea En una sèrie d’aquarelles reconstruí les muralles de Palma Exposà a Palma, Barcelona, Girona, París i Maó Publicà crítiques d’art a Correo de Mallorca , El Día , La Nostra Terra , etc, signades sovint amb el pseudònim  Aidon Identificat amb el Noucentisme, intentà de definir una estètica equidistant de l’academicisme i l’avantguardisme Publicà Guía de Mallorca 1929, Chopin i George Sand…

Esteve Sanxo s XVII, conegut per Bracet , fou deixeble de Pere Ferrer té obres notables, com Sant Rafael acompanyant Tobies Palma, Monti-sion i els quatre Arcàngels de la capella de la Pietat de la catedral de Mallorca El seu fill, Salvador Sanxo i Ventaiol — Palma, Mallorca 1764, pintà una Assumpció Santa Eulàlia i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Monti-sion de Pollença Fill seu fou Salvador Sanxo II — Palma, Mallorca 1811, l’obra més coneguda del qual és el Ramon Llull de l’església d’Andratx treballà també per a la catedral i a Sóller 

Fill del també mestre d'obra Miquel Ferrà i Font i pare del pintor Bartomeu Lluís i de l'escriptor Miquel Ramon Ferrà i Juan Estudià dibuix amb els germans Miquel i Salvador Torres i Sancho, a l'Acadèmia de Nobles Arts, i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Mestre d’obres, tingué una intensíssima activitat com a restaurador i constructor Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis Com a constructor és considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica —influït…

Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó prengué l’hàbit de Sant Jaume Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs refugiats a la serra d’Espadà 1526, i fou recompensat amb el poder de transmetre els seus càrrecs de batlle i receptor al seu fill 1543 Amic de Joan Ferrandis d’Herèdia , participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i, en qualitat de secretari, escriví un llarg vexamen de 405…

Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i pare de Francesc de Fenollet i de Centelles , cortesà i poeta Fou batlle de Xàtiva Visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre , de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català i de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, Lola “Traduccions al català dels segles XIV i XV i innovació cultural i literària” Estudi General…