Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Miquel Ribot i Serra
Arquitectura
Filosofia
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte.
Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva activitat dins l’…
caputxina
Cristianisme
Membre de l’orde femení fundat a Nàpols (1538) per la catalana Maria Llorença Llong, posat sota la regla més estricta de santa Clara i inspirat en les constitucions dels caputxins.
Els monestirs de caputxines clarisses, aviat difosos a Itàlia i a d’altres països, progressivament adoptaren constitucions diverses, si bé la majoria observaren les redactades pel caputxí Girolamo da Castelferretti, confirmades per Urbà VIII 1630 L’any 1927 fou establert un text nou i únic per a tots els monestirs El primer dels Països Catalans fou el de Barcelona Sarrià, fundat a la fi del s XVI per Àngela Margarida Serafina, del qual sorgiren les diverses fundacions hispàniques
Enric Cortès i Minguella
Bíblia
Biblista.
Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17 Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía 1976 És secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació 1973 i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona
Alfons Gelabert i Buxó
Pintura
Pintor.
Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona
Josep Maria de Barcelona
Cristianisme
Caputxí, predicador i lector de teologia.
Deixà inèdites nombroses obres en llatí sobre lingüística i temes filosòfics cal destacar-ne els volums d' In mathematicas i un Lexicon hispano-catalanum ac catalano-hispanum
papaveràcies
Botànica
Família de readals constituïda per plantes herbàcies laticíferes de fulles alternes, dividides o profundament lobulades; de flors hermafrodites, actinomorfes i habitualment hipògines, amb 2 sèpals i 4 pètals, i de fruits en càpsula.
Consta d’unes 200 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades boreals Papaveràcies més destacades Nom científic Nom comú Argemone sp argemone Chelidonium majus herba d'orenetes , celidònia Corydalis solida tisoretes Dicentra spectabilis cor de Maria Fumaria sp fumària , fumdeterra, gallaret Glaucium sp glauci , paramà Glaucium corniculatum cascall banyut Iaucium flavum cascall marí , rosella marina Hypecoum grandiflorum ballarida , cubills Papaver rhoeas rosella , abadol, badol, badabadoc, caputxí, cacarequec, gall, gallaret, ganfanó, monja, paparota, paramà, peperepep, quequerequec…
Nicolau Castells i Cuyàs
Cristianisme
Arquebisbe missioner.
Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell Baix Llobregat Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona El 1841 fou destinat a Mesopotàmia, on fou prefecte de la missió 1846, delegat apostòlic provisional 1859, arquebisbe titular de Marcianòpolis 1866 i delegat apostòlic de Mesopotàmia, Armènia, el Kurdistan i Pèrsia Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie 1863-1865, Lettreau sujet de la reprise du Synode chaldéen 1866, Origine della missione dei pp cappuccini in Mesopotamia
Camillo de Lellis
Cristianisme
Eclesiàstic italià, fundador dels camil.
Militar al servei de Castella fins el 1574, intentà d’entrar a l’orde caputxí 1575, 1579, però li ho impedia una nafra inguarible a la cama El 1584, ordenat ja de sacerdot i guiat per Felip Neri, agrupà entorn seu un grup de sacerdots i es dedicà a l’apostolat i a l’assistència dels malalts Fou canonitzat el 1746 i declarat patró del personal auxiliar hospitalari És venerat als Països Catalans amb el nom de Camil de Lellis La seva festa se celebra el 18 de juliol
Francesc d’Olzinelles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695 Fou nomenat definidor de l’ordre Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña 1698, per la qual cosa fou empresonat Escapà i es refugià a França El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación 1702, però la guerra de Successió n'impedí la tramitació Aleshores fixà la residència a Perpinyà
Josep Badia
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic i publicista.
Cosí de Domènec Badia i Leblich, ingressà a l’orde caputxí, el 1802 se secularitzà i passà a ésser capellà militar Refugiat durant la guerra del Francès a Mallorca 1811, hi destacà per les idees constitucionalistes i collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina , i, sota el pseudònim MDB, publicà l’opuscle Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión 1813 En produir-se la reacció absolutista, la inquisició 1815 ordenà retirar les seves publicacions, i Badia s’exilià a França, on fou rector de Fontenay-sur-Loing