Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
processó
© Rafel Ramírez i Casanovas
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.
Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se'n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…
escriptura ibèrica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles ibèrics, que la utilitzaren durant cinc segles (V-I aC).
Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisillàbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua l, m, n, r, rr, s, ss, mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes pa, ba, etc Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica,…
Sónar
Música
Festival de música electrònica i art multimèdia celebrat anualment durant tres dies de juny a la ciutat de Barcelona.
Iniciativa d’Advanced Music, empresa formada per Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, el Festival de Música Avançada i Art Multimèdia nasqué el 1994 aprofitant l’auge creatiu que viu la música electrònica En la seva primera edició el festival emplaçà part de la seva programació en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, que es convertí en seu estable de la programació diürna del certamen, al qual s’afegí posteriorment el Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA En la segona edició la programació nocturna es desplaçà al Poble Espanyol A partir d’aquesta edició el…
Sumatra
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa, la més occidental de l’arxipèlag de la Sonda, pertanyent a Indonèsia.
L’estret de Malaca la separa de la península de Malaca El costat oest és recorregut per un sistema muntanyós on destaquen els monts Barisan 3800 m al Kerinci, que té una forta activitat volcànica 90 pics volcànics, 12 dels quals són actius i activitats secundàries solfatares, fonts termals Els vessants són coberts de bosc espès Rius curts i ràpids, costes regulars i pobres en ports naturals L’est és pla, solcat per nombrosos rius, els deltes i estuaris dels quals fan les costes sinuoses, baixes i amb bons ports, però els pantans i el manglar cobreixen alguns trams Travessada per l’equador, té…
cinema colombià
Cinema produït a Colòmbia.
Després d’uns orígens estrictament documentalistes, el cinema colombià visqué un dels seus millors períodes durant la dècada dels anys vint, gràcies a títols com La María 1921 d’Alfredo del Diestro, Aura o las violetas 1922 dels germans Di Domenico i, sobretot, Alma provinciana 1926 de Félix J Rodríguez Condicionada per la irrupció del cinema sonor, la indústria es limità a la producció d’actualitats documentals durant la dècada dels anys trenta, fins que Al son de las guilarras 1938 d’Altberto Santana donà peu a un nou període caracteritzat per les comèdies musicals Dotat d’una consciència…
Joan Pineda i Sirvent
Cinematografia
Compositor i pianista cinematogràfic.
Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…
,
Montseny
Llinatge de magnats que té per estirp Ot de Sesagudes (mort després del 1035), fill de Vives i casat amb Geriberga, parenta de la família vescomtal de Barcelona.
Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i Montpalau, es casà…
ècdisi
Zoologia
Pèrdua o muda de la cutícula o l’epidermis d’un animal, que li permet de continuar el creixement (cas dels artròpodes) i la renovació de la pell (cas d’amfibis i rèptils).
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’heràldica…
rèptils
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…