Resultats de la cerca

Gràcies a una beca del Centre de Lectura de Reus, a partir del 1962 es formà en l’especialitat de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professor durant quaranta anys, des del 1972, i on obtingué la càtedra de pintura l’any 2000, quan ja era una facultat Malgrat les directrius academicistes i les primeres influències informalistes, les severes vivències obtingudes a la terra de secà del Baix Camp, juntament amb l’ambient obert de la Ciutat Comtal i el renovador ambient cultural de París viscut el 1970, en ser becat per la Fundació Castellblanch, el decantaren…

Home eminent per la seva cultura jurídica i competència professional, fou catedràtic de dret romà, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona És autor de La costumbre como fuente de derecho 1908, del Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña i d’un Dictamen sobre si són o no redimibles els censos emfitèutics a Catalunya, en collaboració amb Guillem A Tell i Tomàs Fontova Cal esmentar el seu discurs presidencial Estado del Derecho Catalán 1908

Fill del reporter Josep Brangulí i Soler , que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya Abans de la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona” S'ocupà de camps molt diversos però excellí particularment en l’esportiu El seu germà Xavier Brangulí i Claramunt Barcelona 1918-1986 desenvolupà una activitat anàloga a “El Noticiero Universal”

Fou director de Lo Geronés i del diari La Renaixença de Barcelona, president de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Collaborà en la Revista de Gerona , Lo Rat - Penat , La Gramalla , L’Avenç i La Ilustració Catalana Publicà un dels primers treballs moderns importants sobre Empúries Noticia histórico-arqueológica de Emporion 1879 i Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña 1895 Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de…

Defensà sempre una posició conservadora dins l’estructuració de la medicina, i fou un dels primers presidents del Collegi de Metges El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet , que ha passat per enllaç als Amigó

Fill de Josep Bau i Vergés Tortosa 1868-1934, comerciant d’oli que obrí el mercat sud-americà Tradicionalista, fou alcalde de Tortosa i assembleista durant la Dictadura Diputat per Tortosa com a carlí i pel Bloque Nacional 1933-36 reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut Fou membre de la junta tècnica de l’estat, a Burgos 1936-38 A la postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central Fou president del consell d’estat el 1965 i, com a tal, membre del Consejo del Reino

Exercí un eficaç mestratge tant en l’ensenyament mitjà com a la Universitat de Barcelona, d’on fou dotze anys professor auxiliar i, després, catedràtic 1951-64 Es feu remarcar amb una innovadora tesi doctoral Ensayo sobre el voluntarismo de Duns Scot 1923 Bé que inicialment interessat per la psicologia, no trigà a lliurar-se a la investigació historicofilosòfica La seva aportació més original correspon a les recerques fetes entorn de Ramon Llull i, sobretot, d’Arnau de Vilanova, en bona part incorporades a la voluminosa obra Historia de la filosofía española Filosofía cristiana de los siglos…

Fou catedràtic de dret civil a les universitats de Sevilla 1904 i de Barcelona 1906-44, i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida 1923 i s’oposà a la política catalanista Fou degà 1926-30 del Collegi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux maig del 1935 Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho 1932 i La propiedad civilísima…

Cursà la carrera de dret a la Universitat de Cervera A quinze anys escrivia ja al Diario de Barcelona , del qual fou redactor únic 1831-39 Fundà les revistes La Religión i La Civilización i dirigí el diari La Esperanza Fou director de les biblioteques municipal de Barcelona 1844 i universitària i provincial 1849 Adscrit al Romanticisme, collaborà amb el poeta Manuel de Cabanyes en la traducció castellana de Le veglie di Tasso de Compagnoni 1832 És també autor del drama bíblic La última noche de Babilonia 1848, que serví de text per a un oratori de Bernat Calvó i Puig Continuador…

Llicenciat i doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona Des del 1967 és professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Collaborà a l’ Atles lingüístic del domini català i l’ Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares Membre numerari de l’ Institut d’Estudis Catalans , del qual n’ha ocupat els càrrecs de tresorer 1987-92 i secretari general 1992-98 des del 1999 n’és el director de les Oficines Lexicogràfiques Desenvolupa a través d’aquesta institució la major part de la seva…