Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona Es dedicà al registre de patents Pertangué a l’Associació Catalana d’Estudiants i milità a la Unió Socialista de Catalunya, collaborà assíduament a “Justícia Social” i després ingressà al PSUC, del qual se separà a l’exili Fou un dels promotors i creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, on també fou un destacat dirigent Afeccionat al periodisme, fou fundador i director del setmanari “Meridià”, que fou continaudor de “Mirador”, i collaborà a diverses publicacions A l’etapa de la Guerra Civil, exercí com a cap dels…

Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…

Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret Durant la seva minoritat estigué sota la tutela del seu oncle el comte Mateu I de Comenge El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra 1455, després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca Abans de la mort 1464 d’aquesta, que retingueren al castell d’Ortès, ja s’intitulaven prínceps de Viana El 1436 renuncià, a petició del rei de França, a la qualificació de comte per la gràcia de Déu El 1453 expulsà els anglesos de la Guiena, i en recompensa el rei…

Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…

Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha  Edith PIaf  i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’homosexualitat, de les…

Fou nomenat per Alfons IV de Catalunya-Aragó 1458 notari públic, i per Joan II 1476, arxiver reial i escrivà de la seva casa Era cosí de l’humanista Jeroni Pau i amic de l’ardiaca Lluís Desplà i del protonotari Joan Peiró En les crisis constitucionals que agitaren la Catalunya de la segona meitat del segle XV mantingué el punt de vista de la Biga, fou reialista fervent i panegirista de la inquisició Afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una notable biblioteca, copià era un remarcable i envanit callígraf i anotà ell mateix molts dels seus còdexs que contenien el seu…

Net i fill de Josep Robert i Francesc Robert, respectivament, metges emigrats a Mèxic, on va néixer Bartomeu i passà els primers anys d’infància Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona 1863 i es doctorà a Madrid 1866 Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869 El 1875 guanyà la càtedra de patologia interna a la facultat de Barcelona, i presidí l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques Intervingué en el trasllat de la facultat de medicina i de l’Hospital Clínic, i en la fundació de l’Hospital de Sant Pau Gaudí…

Biografia Estudià les primeres lletres al collegi de la seva ciutat natal Entrà al noviciat de Moià de l’Escola Pia el 16 de setembre de 1900 i hi professà el 17 d’agost de 1902 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat de sacerdot el 23 de març de 1909 Residí als collegis de Sarrià 1908-14, Sabadell 1914-29 i Vilanova i la Geltrú 1929-31 Nomenat rector del collegi de Sabadell 1931-34, impulsà la construcció del nou temple modernista obra de l’arquitecte Bernardí Martorell, edifici que s’inaugurà l’1 de maig de 1932 Davant les lleis de la República que impedien l’…

Fill de Darío de Regoyos Molenillo, prestigiós arquitecte castellà Visqué a Madrid des del 1871 i inicià estudis d’arquitectura, però el 1877 esdevingué deixeble, a l’escola de San Fernando, de Carlos de Haes Anà a París 1880-81 i a Brusselles des del 1881 Allà s’integrà al grup L’Essor —amb el qual exposà i més tard ho féu amb el Cercle dels XX El 1882 acompanyà a Espanya Van Rysselberghe, Luce, Maus, Franz Charlet i Constantin Meunier Anà de nou a Bèlgica, en tornà el 1888 i, acompanyat d’Émile Verhaeren, recorregué la Península el fruit fou la publicació a la revista belga L’Art Moderne…

Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 Participà al Congrés Jurídic de Barcelona 1881 i fou secretari del Congreso Nacional Mercantil Després del 1881 fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón Durant dotze anys 1890-1902 fou secretari general del Foment del Treball Nacional, i des d’aquest càrrec elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans i fou un aferrissat proteccionista Assistí com a delegat tècnic del Foment a les…