Resultats de la cerca

Obrí una fàbrica de pianos a París 1777 El 1792 s’exilià a Londres on tenia una sucursal i hi assimilà els progressos dels constructors anglesos El 1823 inventà el doble escapament, que facilita l’atac i la repetició de notes Construí les primeres arpes de doble moviment i inventà el sistema de forquetes

El seu origen és atribuït a Sébastien Érard

Treballà per al bisbe Érard de la Marck, i edificà el palau episcopal 1526-40, avui palau de justícia

Fou deixeble de Joan B Pujol i, més tard, de G Mathias al Conservatori de París, on el 1881 obtingué el primer premi de piano Començà la seva trajectòria com a pianista a les sales Érard i Pleyel de París i realitzà nombrosos concerts per Europa i Amèrica Les seves actuacions a Barcelona i Madrid li valgueren crítiques molt elogioses Malgrat els èxits aconseguits com a pianista, el seu gran interès per la pedagogia el portà a deixar de banda els concerts i a exercir com a professor, tasca en la qual obtingué resultats notables Fou un expert en la interpretació dels músics de l’…

Sembla un derivat del primitiu instrument de corda anomenat art musical , i han arribat mostres de la seva existència en el Neolític 3000 anys aC a Mesopotàmia tombes d’Ur En aquest estadi primitiu tenia molt poques cordes i el marc, de forma més aviat arquejada, sostenia les cordes solament amb dos braços Ben remotament Síria, segle IX aC aparegué també el tipus angular d’arpa, amb el tercer costat del triangle o columna de sosteniment Aquesta fou la forma amb què s’estengué l’arpa a l’Occident Escandinàvia, Irlanda, els segles V-VI, mentre n'han subsistit d’altres a Àfrica i a l’Àsia Els…

Participà en la conquesta de Nàpols, i Felip II de França el casà amb la reina Maria I de Jerusalem 1210 Regent de llur filla Isabel I, es casà 1214 amb Estefania, filla de Lleó II d’Armènia Tingué per tercera muller Berenguera, filla de Ferran III de Castella El 1235 hagué d’enfrontar-se als atacs d’Ivan Asen de Bulgària i de Joan III de Nicea

Vida Esdevingué un dels millors pianistes catalans del seu temps Inicià els estudis amb M Alsina, i després de progressar ràpidament i d’una manera brillant, entrà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, sota el magisteri de Joan B Pujol i de Robert Goberna En només dos anys acabà els estudis, i obtingué el primer premi de final de carrera Això li permeté obtenir una beca de l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar al conservatori de música de París amb Ch de Bériot 1886 i debutar el mateix any El 1893 guanyà el primer premi de piano del conservatori parisenc, amb un tribunal presidit…

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…

Vida La seva biografia no és pròdiga en esdeveniments espectaculars, com s’adiu amb una personalitat humana tan sensible i rica en vivències interiors i al mateix temps tan discreta a l’hora d’exterioritzar-les Nasqué al barri barceloní del Poble-sec, fill de pare català i de mare d’origen francès, en un ambient familiar que no era aliè a l’interès musical La receptivitat vers l’entorn sonor que l’acompanyà en la infantesa les ressonàncies de les campanes de la foneria de la família materna desvetllà les seves inclinacions musicals Començà els estudis de piano al Conservatori del Liceu, amb…