Resultats de la cerca

Era conegut abans per les Barraques i prengué l’actual nom del propietari de les terres on han estat construïdes les cases Té estació del ferrocarril de via estreta de Barcelona a Martorell A partir del 1950 s’hi installaren algunes de les majors empreses de Cornellà Laforsa, Mata, Guix, Siemens Inclou la casa on visqué el general Josep Manso

Home eminent per la seva cultura jurídica i competència professional, fou catedràtic de dret romà, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona És autor de La costumbre como fuente de derecho 1908, del Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña i d’un Dictamen sobre si són o no redimibles els censos emfitèutics a Catalunya, en collaboració amb Guillem A Tell i Tomàs Fontova Cal esmentar el seu discurs presidencial Estado del Derecho Catalán 1908

Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de…

Nomenat Secretari de la Joventut de la Lliga Regionalista de Barcelona el 1932, collaborà a La Gazeta de Vich 1932-33 i a La Veu de Catalunya des de finals de 1932  El 1933 es presentà en les eleccions de diputats a Corts per la Lliga Regionalista de Catalunya, però no resultà elegit Tampoc fou elegit, per poc, compromissari en l’elecció del President de la República el 1936 Fou defensor dels anarquistes que participaren en els Fets d'Octubre de 1934, i morí a mans d’un grup afí als llibertaris a qui havia defensat

És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés Hi ha un salt d’aigua del canal de la Infanta Fou englobat en els plans parcials de Millars i de l’Almeda 1975-78

Rebé el nom d’un antic mas La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880 L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió El 1972 tenia 12 000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns La colònia, on habitaven 245 persones 1981, es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família Té dispensari i escola

Ocupà diversos càrrecs polítics provincials i formà part de la Junta d’Agricultura, com un dels màxims propietaris de terres de Ribes de Freser Soci de la impremta de Joan Vila, i comprador de béns nacionals, s’inicià amb l’arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, amb el qual collaborà en la construcció de diverses cases de la Rambla de Girona En solitari construí diversos habitatges particulars, com les cases Saura, Masó i Perich, el Cafè de l’Estació 1892 i el velòdrom de la Carretera de Barcelona 1897 per al Club Velocipèdic de Girona, de caire modernista A l’últim període de la seva…

Treballà a Osona, sobretot a Manlleu i a Torelló D’estil eclèctic però influït pel Modernisme i el Noucentisme, a Manlleu destaquen la construcció de can Roqué 1894, la façana del Teatre Centre de Manlleu, l’antiga seu de la Caixa d’Estalvis de Manlleu 1908 i la casa Almeda A Torelló, és autor d’una dotzena de cases benestants Fonda Bosch 1891, Casa de Fortià Pous 1898, edifici de “la Caixa” 1898, Casa Benito 1908, Can Vinyeta 1908, Casa Tornamira 1909, Casa Massó, Torre de Jaume Pujol Portell, etc Com a dramaturg és autor de la comèdia en un acte i en vers Got per copa 1895 i de Pobre benet…

Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la construcció del…

Fou editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme del 1981 al 1990, i professor de l’ETSAB des del 1984 L’any 1991 fundà l’oficina MAP Arquitectes L’allunyament respecte de consideracions formals es materialitza en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia Entre les seves obres més rellevants hi ha l’institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet 1985-89, amb Eduard Bru, les naus industrials al polígon de l’estació de Puigcerdà 1988-91, els habitatges realitzats a la Haia 1990-…