Resultats de la cerca

Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics

Publicà Estreas bearnesas ‘Estrenes bearneses’, 1834, valuoses sobretot per algunes pàgines realistes, que pinten la vida popular del Bearn i per la coratjosa presa de posició política en la línia de Béranger

La seva producció neoclàssica és molt influïda per Hans Pfitzner, Carl Orff i Paul Hindemith Compositor teatral, féu moltes òperes basades en clàssics de la literatura Die Zauberinsel ‘L’illa màgica’, 1942, Raskolnikov 1947, Titus Feuerfuchs 1957, Séraphine 1960, Le Fantôme de Canterville 1965, Madame Bovary 1967, Le roi Béranger 1985 És autor de tres concerts per a piano, dos concerts per a violoncel, la cantata Gloria 1991, etc

Titulat el 1887 Amb l’escultor Pere Carbonell i Huguet realitzà el monument funerari neogòtic de Cristòfor Colom a Santo Domingo 1896-98 Professor auxiliar de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1899 Dins el Modernisme construí, entre altres edificis, la casa Conrad Roure a Barcelona 1902, amb visibles influències estructurals del Castel Béranger d’Hector Guimard Fou coautor del Pla General d’Urbanització de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel 1917

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes

Vida i obra Emigrat a París el 1831, treballà en el diari Le Siècle  i fundà el cercle nord-català Lo Pardal Conegué Josep Yxart, Narcís Oller i, sobretot, Jaume Massó i Torrents A partir del 1858, retornà a la Catalunya del Nord anualment, tot fent un gran esforç per recuperar la llengua de la infantesa Alguns dels seus poemes foren publicats a L’Avenç velografiat 1881, i també musicats La seva poesia, molt influïda per Amable Voïart Tastu i pel chansonnier bonapartista de Béranger, expressa l’enyorament romàntic de la pàtria, que identificà, com Aribau, amb la llengua i la…

Vida i obra Membre d’una important família de comerciants, era fill del Josep de Gironella i Ramoneda Feu part dels seus estudis a l’École Royale et Militaire de Sorèze, prop de Toulouse Fou advocat En la seva joventut intervingué en política i es vinculà al cercle de Josep Andreu i Fontcuberta , i collaborà en diverses publicacions de Barcelona i de Madrid, entre les quals la revista revolucionària El Propagador de la Libertad El 1821, fou un dels fundadors dels comuners, dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya El 1822 fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona El 1827 fou…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l…

Vida Començà els estudis musicals el 1832 al Conservatori de Lilla Decidit a dedicar-se a la música malgrat l’oposició paterna, deixà la seva ciutat natal el 1839 i marxà a París Allà entrà al conservatori per estudiar violí amb FA Habeneck, mentre privadament estudiava composició amb J Schulhoff i JE Crèvecoeur Encara que el 1849 ja havia publicat algunes obres, les seves primeres composicions importants són els dos trios amb piano, del 1850 i el 1852 respectivament, que segueixen els models de L van Beethoven i F Mendelssohn Fou membre fundador, el 1855, del Quartet Armingaud El 1859…