Resultats de la cerca

Jurista, publicà Dissertatio de legibus Hispaniae prohibentibus beneficia ecclesiastica exteris conferri 1732 i Decissiones Sanctae Rotae Romanae 1755-57

Estudià teologia a València Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici a Tarragona Bisbe d’Elna 1579-86, assistí el 1584 al concili provincial de Tarragona Fou després bisbe de Tortosa 1586-87 i arquebisbe de Tarragona 1587-1603 Adoptà el cerimonial romà i celebrà els concilis del 1598 i el 1602 El 1602, arran de la destitució del lloctinent general de Catalunya duc de Feria a causa de l’empresonament dels diputats acusats de desobediència, fou elegit per a aquest càrrec Decretà l’alliberament dels diputats i féu publicar les constitucions, llevat de les cinc conflictives —com la prohibició de…

Vida i obra Membre d’una antiga família d’advocats de València, exercí com a advocat i obtingué diversos càrrecs a l’audiència Fou secretari del secret del Sant Ofici i catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1774-79 Amic de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Baier, fou un dels últims representants dels illustrats valencians Borrull, com el seu amic Jaubert de Passà, estava convençut dels orígens àrabs dels sistemes hidràulics valencians Però més enllà de l’habitual etimologia dels topònims estudiada pels historiadors del segle XIX, no aconseguí proves prou…

El nucli principal és format per un grup de masies, amb dues torres de defensa, centrades per l’antic mas de Santa Margarida , de la família Borrull s XV, remences, un membre de la qual rebé de Ferran II el privilegi de generositat Passà per enllaç al s XVIII als Veí

Vida i obra Personatge polifacètic, estudià a París, serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Baró de Paçà Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture París, basat en un treball de camp fet a Catalunya i València A Catalunya,…

Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull  amb notícies fins el…

El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d’ Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians , Francesc Xavier Borrull , Jaume Villanueva i Astengo , Josep…

Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella , un dietari que comença amb les paraules ” En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de…

Fou fundada el 1785 per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Baier 1719-94, amb la donació dels seus llibres uns 20 000 volums, amb 200 incunables i un bon nombre de manuscrits, i oberta al públic el 1789 El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler fou reoberta el 1837 A conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la Universitat Conserva uns 269 000…