Resultats de la cerca

La llista de successió episcopal feta per Ireneu vers el 180 el presenta com a bisbe de Roma, en una època que la jerarquia romana no era certament constituïda El Pastor d’Hermes esmenta un Climent “a qui pertoca de dur les cartes a les comunitats foranes” Llevat d’això, no se'n sap res més sinó que escriví en nom de la comunitat de Roma una Epístola als corintis , en ocasió d’una dissensió interna en aquella església L’autor fa apellació al record de Pere i Pau en la seva estada romana, i sosté l’origen apostòlic del càrrec eclesiàstic de prevere L’escrit és tot impregnat d’…

El nombre dels consellers era reduït de 124 a 93 9 de l’estament militar i 18 de cadascun dels estaments de ciutadans, mercaders inclosos els notaris i menestrals i 30 representants de les viles foranes Els electors eren trets a sort entre els presents de la parròquia a la qual requeia el govern, i els candidats elegits per aquests eren votats per majoria pel sistema de faves blanques i negres Els nous consellers elegien, el dia de sant Tomàs 21 de desembre, els jurats per un intricat sistema, mescla de sorteig i de votació entre els diversos estaments Revocat el règim de…

De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior i es Mercadal i Castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella El governador de Menorca, Galceran de Requesens, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General en 4 jurats i 10 consellers de la de Ciutadella, 4 consellers de Maó, 2 síndics i 1…

L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC

És el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa Depèn del Collegi de Notaris de Barcelona malgrat que la titularitat de la seva documentació és pública i la seva gestió pertoca a l’estat El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona 4 volums del segle XIII, 1 181 del XIV, 3 948 del XV, 7 360 del XVI, 8 888 del XVII, 5 668 del XVIII i 11 549 del XIX registres notarials d’escrivanies vàries dels segles XVII i XVIII notaries foranes i una secció que aplega els…

La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…

Originàriament i en l’accepció més general, ària era sinònim de melodia instrumental o vocal i designava petits fragments, fins i tot certes danses, d’essència generalment melòdica Al s XV, a Itàlia, expressava una manera particular de cant regional, per exemple “ària a la veneciana” Al s XVI, aer indicava la cançó musical adaptable a diverses estrofes de la mateixa composició poètica, o fins i tot de composició distinta, i es referia especialment a la part de la cantilena que s’elevà a la veu superior i es féu independent al s XVII Arie foren anomenats els primers fragments de Caccini Fou…

Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú els anys 1243 i 1251…

A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La…

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…