Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Bernat Folch i Franquès
Agronomia
Fuster i agrimensor.
Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario
Antoni de Martí i Franquès

Antoni Martí i Franquès
Científic.
Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya Estudià a Cervera 1762-64 Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació 1786, fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1786, hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico 1790, on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a Madrid 1795,…
Companyies Franques de Voluntaris de Catalunya
Història
Cos de milícia format al Principat de Catalunya, arran de la intervenció de Carles III d’Espanya en la guerra dels Set Anys, pel pacte de família signat amb Lluís XV.
Participaren en la campanya de Portugal 1762 i, acabada aquesta, foren enviades a les anomenades províncies internes de Mèxic Més tard un contingent d’aquests voluntaris formà part de l’expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà 1769
sali | sàlia
Història
Membre d’un dels dos grans grups en què, segons la historiografia clàssica, es partí el poble dels francs a mitjan segle IV.
Reberen aquest nom perquè s’establiren a la riba del riu Sala actual Issel de la Germània inferior Els salis dominaren Cambrai i Tournai, durant el regnat de Clodió, primer rei conegut dels francs, del qual descendí la dinastia dels merovingis merovingi La seva llei llei sàlica, coneguda des del temps de Clodoveu 511, és la més antiga de les lleis franques
Elipand de Toledo
Cristianisme
Arquebisbe de Toledo (~754 endavant).
Defensà l’Església visigòtica de les excessives ingerències franques Arribà a formulacions poc clares sobre la figura de Crist adopcionisme , en què trobà una ferma oposició per part de Beat de Liébana , que escriví, juntament amb el bisbe Eteri d’Osma, l’ Apologeticum adversus Elipandum 786, obra en què acusa directament Elipand d’heretge Posteriorment, Elipand defensà les seves tesis al Concili de Frankfurt 794, en una memòria dirigida als bisbes hispans, i al Concili d’Aquisgrà 800, en què s’enfrontà amb Alcuí de York
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Economia
Corporació empresarial fundada el 1887 a València, amb la peculiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d’una secció d’agricultura, que desaparegué el 1891.
En fou el primer president EGarcia Monfort Ha collaborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana del 1952 Des del 1902 publica un butlletí informatiu, que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià Alcoi, Alacant, Castelló i Oriola, i, des del 1912, la Memoria Comercial , que és un anuari estadístic provincial Ha publicat treballs a favor de les zones franques 1916, 1934 i 1951 i algunes visions de l’economia de tot el País Valencià, com La futura economia valenciana , de JBellver 1933
Josep de Caralt i Sala
Josep de Caralt i Sala
© Fototeca.cat
Política
Polític i industrial.
Procedia de família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Signà el manifest sobre les zones franques 1915 patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milità en el partit liberal El 1916 fou creat comte de Caralt Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent substituí Joan Ventosa i Calvell en el ministeri de finances del govern García Prieto Es mostrà…
Antoni Quintana i Marí
Química
Químic i bromatòleg.
Doctorat a Madrid, s’especialitzà en química cerealista i farinografia Professor de l’Institut d’Agroquímica de València i director del Laboratori d’Investigació Cerealista del CSIC 1947, fou becat per aquesta institució per a introduir les modernes tècniques de control de qualitat del blat i la farina a l’Estat espanyol Membre d’Honor de l’Escola Francesa de Molineria 1972 i corresponent de l’Associació d’Investigació Cerealista d’Alemanya 1958, el 1955 fundà l’Associació Espanyola d’Investigació Cerealista Autor de nombrosos treballs especialitzats, s’interessà també per la història de la…
autobiografia
Literatura
Biografia d’una persona feta per ella mateixa.
L’autor hi desenrotlla la seva vida amb finalitat sovint justificativa o per deixar constància d’una experiència determinada, etc acostuma a ésser redactada en primera persona En sentit ampli existí des de l’antiguitat, però l’aparició del mot, així com la concreció de les seves característiques, són relativament modernes, per la qual cosa no sempre és fàcil de distingir-lo d’altres formes autobiogràfiques com les memòries memòria i les confessions confessió, i la seva història es confon amb la d’aquestes Les Confessions 400 d’Aureli Agustí solen ésser considerades la primera autobiografia…
Josep Sánchez i Real
Arqueologia
Historiografia
Professor, historiador i arqueòleg.
Passà la infantesa a Figueres Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i Franquès de Tarragona 1943, de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona 1956 i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona 1967, any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel…