Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
canal de Gelpí
Canal de la comarca del Maresme.
Joan Gelpí i Jofre
Medicina
Metge.
Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883 És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión 1885, Higiene de la vista 1892, etc El seu fill Joan Gelpí i Blanco Barcelona 1881 — 1971 publicà Pluviometría y aforos 1933 i Lecciones de termodinámica 1953 i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona
Gil Gelpí i Ferro
Literatura catalana
Escriptor.
Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del Diario de…
Enric Gelpí i Vintró
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Escultor i gravador.
Pràcticament autodidacte, el 1960 es presentà a l’Ateneu Barcelonès El 1974 es traslladà a Samalús, on residí i treballà habitualment Per aquest motiu i per la seva admiració per Ramon Garriga i Boixader fou conegut com l’ Ermità de Samalús II Des del 1992 tingué a casa seva una exposició permanent de la seva obra escultòrica Feu diverses exposicions a Barcelona i participà en mostres collectives a Montecarlo i Sardenya Amb expressivitat i esquematització de les formes, conreà especialment l’escultura animalística i molt concretament la dels mussols Foren molt populars els calendaris…
Josep Jalpí i Julià
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Eclesiàstic, escriptor i memorialista.
Vida i obra El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Fou partidari de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i la Generalitat de Catalunya Fou nomenat oïdor del General de Catalunya, canceller del Principat 1652 i president de la Congregació Claustral Tarraconense de l’orde de Sant Benet el 1654 fou elegit abat de l’abadia de Cuixà, però no arribà a possessionar-se’n, a causa del tractat dels Pirineus Publicà diversos llibres de reglamentacions…
,
Montepio de Montserrat
Història
Societat de socors mutus, per a casos de malaltia, creada per catalans residents a l’Argentina.
Fou creada el 1857 a Buenos Aires per inspiració de Gil Gelpí i Ferro i altres 150 naturals de Catalunya i de les Balears La primera comissió directiva fou presidida per Gil Gelpí i Ferro, i estava formada per Josep Puig i Clavera, Domingo de Bertran i Pau Ramon Com a metges hi figuraren Pau Sabdell i Domingo Capdevila El 1939 canviaren el servei assistencial i installaren els primers consultoris mèdics interns que s’anaren ampliant Actualment els consultoris cobreixen totes les necessitats mèdiques, i inclouen un modern laboratori Les installacions comprenen també…
Jacint Andreu
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Formà part de la impremta Cormelles abans de tenir-ne de pròpia Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Domènec de Moradell 1674 i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Gelpí
Josep Jeroni Besora
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista i bibliòfil.
Canonge de Lleida continuà a l’Estudi el moviment iniciat pel bisbe Antoni Agustí Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641, i president de la generalitat 1656 El 1659, arran del tractat dels Pirineus, escriví en nom del consistori a Joan Josep d’Àustria i a d’altres personatges contra la separació del Rosselló i de la Cerdanya Reuní una important biblioteca de més de 5 000 volums, que llegà, per testament, als carmelitans descalços de Barcelona, amb la condició que fos pública 1654 Fou amic de Pèire de Marca i…
baronia de Cruïlles
Història
Jurisdicció senyorial (que comprenia la vila de Cruïlles, al Baix Empordà, i els seus actuals agregats de Sant Joan de Salelles, de Santa Pellaia i de Sant Cebrià dels Alls).
Pertanyent des del segle XI al llinatge Cruïlles , s’uní per matrimoni, a mitjan segle XIII, a la baronia de Peratallada, vila que esdevingué des d’aleshores capital de les possessions dels Cruïlles, les quals comprenien també Canapost, Peralta, Begur, Esclanyà i Regencós emancipada el 1442 la vila de Cruïlles, el títol fou, amb tot, confirmat el 1468, a Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, bé que els seus dominis eren també coneguts com a baronia de Peratallada A la seva mort 1495 passà successivament als Quadres, als Vilarig i als Rajadell, que es cognomenaren de Cruïlles o de…