Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Guissona, de 18,10 km 2 d’extensió, confronta amb els termes de Massoteres, a llevant, i de Torrefeta i Florejacs a ponent, a tramuntana i a migdia Al SE, en un petit sector de les serres dels Domenges, limita amb el darrer municipi i amb el de Sant Guim de la Plana Tots aquests municipis esmentats, més el de Tarroja, formen part de l’esmentada plana de Guissona El terme comprèn, a més, l’enclavament del Mas d’en Porta, que es troba situat entre els municipis de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió Un dels punts més elevats…

Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del…

Fundada a la segona meitat del segle XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics

Fou canonge de la collegiata de Santa Maria de Guissona 1612 Participà en diversos certàmens poètics 1614, 1618 Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre màximes en vers  Selva de vàries sentències , d’intenció moralitzadora i de caràcter popular Dividit en trenta tractats, només en fou publicada una petita part  Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències  …

La seva església parroquial Sant Jaume depèn de Talteüll

Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als bisbes, que s’interrompé…

Estudià a Saragossa, i el 1951 inicià l’activitat professional, centrada en els animals de tir i de càrrega, que abandonà per la mecanització dels treballs agrícoles Associat amb professionals del sector avícola de Reus, el 1956 inicià un negoci de ramaderia industrial i el 1959 fundà la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la qual, sota la seva direcció, es convertí en la més gran de l’Estat espanyol Anà integrant totes les fases del cicle productiu fins a constituir, el 1999, el Grup Alimentari Guissona Alcalde de Guissona els anys setanta, el 2010…

Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona Fou metge militar i cirurgià de la família reial Durant la guerra del Francès passà a Mallorca El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos on havia professat ja el 1801 fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia Rebé el títol de marquès de la Salut 1846 Entre els seus escrits cal remarcar Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar 1836, exposició…

Fou ardiaca de Tarragona i jutge del breu Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l’oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys Carles II el nomenà conseller de competències de Catalunya 1679 i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià El 1689 acceptà el bisbat de la Seu, on celebrà dos sínodes a Guissona És autor d’uns Ejercicios de San Felipe Neri

En un estil qualificat de pop-folk rural, debutà el 2007 amb la maqueta autoproduïda Per què es grillen les patates , guardonada amb el Premi a la creativitat del Club TR3SC, que reedità el 2012 com a disc i amb el qual introduí un estil folk amb arrels en la música tradicional i en el pop psicodèlic El 2009 publicà el seu primer disc oficial, i les sargantanes al sol , i, el mateix any,  Cançons de Nadal , compartit amb el grup Anímic El seu segon disc individual,  Vol i dol 2010, recrea un imaginari sinistre amb allusions al cicle vital i la mort, i inclou textos de Pere Quart i…