Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
María de los Dolores Rafaela Quiroga
Cristianisme
Franciscana castellana, coneguda també per Sor Patrocinio
.
Ingressà al convent del Caballero de Gracia, a Madrid Carlina i pretesament estigmatitzada i miraclera, fou processada per impostora 1836 i desterrada a Talavera de la Reina Consellera, més tard, d’Isabel II i del seu espòs, formà part de la camarilla ultrareaccionària, fins al punt d’enderrocar Narváez Fugí a França 1868 i tornà amb la Restauració
Joan de Margarit i de Biure
Història
Militar
Militar.
Fill tercer de Josep de Margarit i de Biure i de Maria de Biure Tercer marquès d’Aguilar El 1645 publicà a Barcelona un Retórico epítome latino y castellano , que dedicà al seu pare, amb el qual restà a Barcelona fins a la capitulació del 1652 Passà amb ell al Rosselló i lluità en l’exèrcit de Lluís XIV El 1675 es casà amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i de Mosset i comtessa de Montagut, i per això també fou conegut com a Joan de Cruïlles i de Margarit
Francesc Milans del Bosch
Història
Guerriller.
Fill de Ramon d’Arquer i de la pubilla Rafaela Milans del Bosch i Canal Lluità contra la invasió napoleònica atacà les forces de Duhesme quan es dirigien a Girona i assolí èxits a Sabadell 1810 i al Maresme Ascendí al grau de general Oposat a l’absolutisme de Ferran VII, s’alçà en armes juntament amb el general Lacy 1817 fracassat el moviment, fugí a França Tornà durant el trienni constitucional i lluità amb èxit contra la regència d’Urgell, però davant la nova invasió francesa hagué d’exiliar-se de nou El 1830 feu una incursió a l’Empordà contra el règim de Ferran VII Era pare del militar …
marquesat de Vilanova i la Geltrú
Història
Títol concedit el 1889 a Rafaela de Torrents i de Higuero.
Passà als Samà i als Fontcuberta
Ramon Lladró i Mallí
Teatre
Literatura
Autor teatral.
D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al…
,
Salvador de Samà i de Torrents

Salvador Samà, Marqués de Marianao
© Fototeca.cat
Història
Polític.
Besnebot de Salvador Samà i Martí Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 d’abril del 1797 - l’Havana, 24 de juny de 1866, n’heretà el marquesat de Marianao i importants interessos a Cuba i a les Filipines També heretà el marquesat de Vilanova i la Geltrú concedit a la seva mare, Rafaela de Torrents i de Higuero, el 1889 S'afilià al partit liberal i fou diputat a corts per Gandesa 1891-96 creat gran d’Espanya 1893, fou senador vitalici Fou alcalde de Barcelona 1905-06 i 1910-11, membre de les juntes organitzadores de les exposicions de Barcelona del 1888 i del 1929 i regidor de l’…
Maça

Armes dels Maça
Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça
.
Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…
missionera dels Sagrats Cors de Jesús i Maria
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a Campos (Mallorca ) el 1891 per Sebastiana Lladó i Sala, dita, com a religiosa, Maria Rafaela del Cor de Jesús
.
El fi de la congregació és la formació de la infància i de la joventut, la cura de malalts i la propagació de les devocions als cors de Jesús i de Maria
Santa Maria de Jerusalem
Convent
Antic convent de monges franciscanes observants, fundat a Barcelona el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma.
Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València El seu claustre gòtic, de l’últim quart del s XV, es troba al collegi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló