Resultats de la cerca

Llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de València, fou catedràtica d’administració d’empreses i professora de secundària Militant del Partit Comunista del País Valencià PCPV-PCE, ha estat també membre d’altres formacions polítiques d’esquerra, com són el Partit Comunista dels Treballadors PCT o el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya PCPE Afiliada a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres CCOO Després de reingressar al PCPV-PCE el 2001, accedí a la secretaria general d’aquesta formació el 2005, càrrec que desenvolupà fins el 2010, quan assumí el de coordinadora…

Després d’anys actuant en bars i locals diversos, el 1991 enregistrà el disc Viviendo deprisa , que ràpidament es convertí en un èxit de vendes i que marcà el camí que seguirien les seves produccions posteriors, com Más 1997 o El alma al aire 2001 Les seves cançons es basen en balades de melodies enganxoses i cops d’efecte per a emocionar grans auditoris El 2004 tornà a aconseguir ésser el gran protagonista de la cerimònia dels Grammy llatins, on el seu vuitè disc, No es lo mismo , meresqué els premis al millor enregistrament, al millor disc, a la millor cançó per No es lo mismo , al millor…

Deixà un cèlebre tractat sobre la guitarra Saragossa 1674, molt divulgat, que incloïa una collecció de danses

Després de llicenciar-se en dret, cursà estudis diplomàtics, que acabà el 1933 Acabada la Guerra Civil Espanyola, en la qual combaté en el bàndol franquista, s’incorporà a la carrera diplomàtica La seva primera destinació fou el Caire 1942, i el mateix any passà a l’ambaixada de Budapest El març del 1944 els nazis ocuparen Hongria, i immediatament posaren en marxa la deportació massiva de jueus hongaresos a Auschwitz, que en poques setmanes arribà a uns 400000 deportats Sanz Briz n’informà el govern espanyol, però, en no rebre resposta, decidí actuar pel seu compte Utilitzant una…

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà  La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva etapa a la…

Germà de Benet Sanz i Forés Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia El castillo de Bayrén, Castelar en Gandía i Apuntes para la historia de Gandía 1879

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina dels primers decennis del segle XX Abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment del segle XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer…

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià durant l’Edat Mitjana i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana  Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia , feu el batxillerat a Vic i començà els estudis de filosofia i lletres i de dret a la Universitat de Barcelona 1943-46, però es llicencià a la Universitat de València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Retornà a Vic i, entre 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent…

Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia  i a El Liceo Valenciano  quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar influències,…

Estudià a Sigüenza i a Madrid Es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres El 1889 entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris i treballà a la Biblioteca Nacional i als arxius d’Indias i de Simancas El 1905 guanyà per oposició la càtedra d’història antiga i medieval de la Universitat de Saragossa i morí quan preparava el discurs d’entrada a l’Acadèmia de la Història És autor de molts treballs sobre història d’Amèrica, cosa que li féu guanyar fama d’americanista en tota l’Amèrica Llatina, i també féu molts estudis sobre personatges i temes de la història de la literatura hispànica, de…