Resultats de la cerca

D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…

Partidari de Mari, fou dels qui resistiren després del retorn de Sulla a Itàlia Pretor a Sicília 82 aC, participà en la primera reacció antiaristocràtica d’Emili Lèpid Refugiat a Hispània, seguí Sertori i combaté sense èxit a València i a Sagunt 75 aC Aïllat del bàndol sertorià, participà en la conjura en la qual Sertori fou occit Fet presoner per Pompeu en una emboscada, fou assassinat

Llurs veïns per llevant eren els ilergets ilerget, pel S els celtibers celtiber i per ponent els berons beró i un altre poble basc, els vàrduls vàrdul Originats en els pobles pirinencs de la cultura megalítica, l’estat de vida primitiu, amb costums arcaics, fou producte de l’aïllament geogràfic Llur llengua era semblant a la basca actual, potser al dialecte altnavarrès Per llur territori passaren diversos pobles indoeuropeus, que deixaren llur testimoniatge en la toponímia a més, sofrí infiltracions dels celtibers, que donaren lloc a la formació d’una cultura material de tipus cèltic que…

Ben fortificada, durant les guerres celtibèriques fou el centre de la resistència dels lusons contra els romans, i llur derrota per Metel 143 aC permeté la submissió de tota la Celtibèria citerior S'oposà a Sertori, que la conquerí l’any 77 aC Encunyà moneda i, a l’època romana, fou inclosa en el convent jurídic cesaraugustà

Perduda per Sertori 74 aC a mans de Metel, es romanitzà aviat Fills de Bílbilis foren el poeta Marcial i els juristes Matern i Licinià Bílbilis era famosa per la fabricació d’armes i per la qualitat dels seus cavalls Pertanyia al convent jurídic cesaraugustà, a la Tarraconense, com a municipi itàlic Hi ha les restes d’un temple, del fòrum i d’un teatre

Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil identificació…

Els berons berones posseïen les ciutats de Vareia Varia, Oliva Leiva i Tritium Metallum Tricio Sembla que fou un dels pobles indoeuropeus celta que entraren a la península Ibèrica cap al segle VI aC i que fou arraconat pels celtibers, arribats a la vall de l’Ebre més tard Llur economia era bàsicament ramadera, amb una agricultura primitiva L’any 76 aC Sertori atacà llur territori i l’assolà pel fet d’haver seguit el partit de Pompeu Llur fidelitat als romans és confirmada pel fet d’ésser formada per berons la guàrdia personal de Cassi Longí, legat de Juli Cèsar a la Bètica l’…

Era fill de Germànic i d’ Agripina la Gran Educat enmig dels soldats, fou aleshores que hom li donà el sobrenom de Calígula de càliga Succeí Tiberi, i fou emperador des de l’any 37 amb l’ajut de Sertori Macró Governà amb saviesa durant uns quants mesos abolí la Lex Maiestatis , tornà el poder electiu als comicis i mantingué un perfecte acord amb el senat Poc després, però, afectat per una rara malaltia que degenerà en follia hom li ha atribuït el nomenament del seu cavall com a cònsol, fou un dèspota i pretengué de proclamar-se déu Els seus crims foren cèlebres, i tot el seu…

Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc…

Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d' Espàrtac i de…