Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Zafra
Província
Població d’Extremadura, a la província de Badajoz.
Centre agrícola, tingué una gran importància per la seva fira ramadera Té indústries alimentàries i és nus de comunicacions D’origen preromà, fou un centre comercial important a partir de la dominació àrab i després Entre els edificis cal destacar l’alcàsser, del s XV
La Zafra
Caseria
Caseria del municipi de Villena (Alt Vinalopó), al N del terme, al límit amb el de Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida).
baronia de Zafra
Història
Títol concedit el 1801 al noble valencià Josep d’Esplugues i Martí.
Joan Ballester i Zafra
Història
Militar
Militar.
Prengué part en la guerra de Successió entre les tropes de Felip V i arribà a mariscal de camp Fou governador militar i polític de Granada i de Ceuta i governador i capità general interí de Mallorca
Vicente García de la Huerta
Literatura catalana
Escriptor.
Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou membre de l’…
Cristóbal de Mesa
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg extremeny.
Escriví poesia èpica Las Navas de Tolosa , 1594, i la Restauración de España , 1607, la seva obra més reeixida i religiosa Valle de lágrimas y diversas rimas , 1606, i El patrón de España , 1612 i la tragèdia Pompeya Traduí Virgili i la Ilíada , que no publicà
Pedro de Chaves
Literatura
Escriptor, ingressà a Montserrat el 1534.
Reformador, abat de São Martinho de Tibães 1569 i primer abat general de la congregació benedictina observant de Portugal És autor del Libro de la vida y conversión de Santa María Magdalena Barcelona, 1549, d’un gran interès literari i doctrinal
Martí Alsina i Sevarroja
Cristianisme
Religiós claretià.
Format en contacte amb els cofundadors de la congregació, hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912 Teballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, Cuba, els EUA, Gran Bretanya, Àustria i París Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada “Commentarium pro religiosis”
Manuel del Pópolo Vicente García
Música
Tenor i compositor andalús.
Es féu conèixer per tot Europa El 1816 participà en l’estrena, a Roma, d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini Actuà també als EUA i a Mèxic Escriví operetes castellanes, com La Amalia 1804 Fou pare de María Malibran , de Paulina Viardot i de Manuel Vicente García Zafra, Extremadura 1805 — Londres 1906, baix i professor de cant, inventor del laringoscopi
cèltic | cèltica
Història
Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i ocupant també el sud d’Extremadura i part de l’actual província de Huelva.
El territori dels cèltics celtici era conegut pels romans com a Baeturia , però Ptolemeu els atribueix l’Algarve, territori del qual degueren ésser desplaçats els vells ocupants, els cinets Eren ciutats dels cèltics Nertobriga Fregenal de la Sierra, Segida prop de Zafra, Contributa Iulia Fuente de Cantos, Curiga, i altres Foren inclosos a l’època romana dintre del convent jurídic hispalense de la Província Bètica