Resultats de la cerca

Lloc de moriscs 68 focs el 1602, propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l’església de Sant Roc El 1616 fou annexat a Cocentaina

Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità

Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor

El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…

Tenia tota la jurisdicció, però molt sovint hom reservava a l’anterior la representació externa i la preeminència Des del 1966 els abats elegits en aquestes circumstàncies ja no són coadjutors, sinó abats amb plens drets, els quals són perduts per l’antecessor

Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals…

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543

El 969 era regida per l’abat Salla i el 976 ja no tenia abat per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitulaven també abats de Vellanega La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles Tenia encara alguna vida monàstica el 1268, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue En resten les ruïnes

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al s XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou…

Modernament poden ésser tractats de monsenyor els prelats, des dels patriarques als abats, excepte els cardenals