Resultats de la cerca

Estudià a Göttingen i va haver d’exiliar-se per la seva participació en l’aixecament d’aquesta ciutat Professor de les universitats de Brusselles, Frankfurt i Leipzig, fou un entusiasta krausista i, gràcies a la seva estada a París i a Brusselles, difongué el krausisme a França, d’on passà a la península Ibèrica La seva obra Cours de Droit naturel 1837 fou traduïda al castellà 1841 per Ruperto Navarro García, amic de Sanz del Río, el qual fou deixeble d’Ahrens a Brusselles el 1843 i el 1844

Procedent de la casta dels brahmans, estudià al Maharaja of Mysore's Collegiate High School, on es graduà el 1930 Exercí el periodisme i el 1935, després de diversos intents, aconseguí publicar la seva primera novella, Swami and his friends , que obtingué un gran èxit Escriptor prolífic, les seves més de trenta novelles i reculls de narracions solen girar al voltant d’un personatge a la recerca d’un objectiu personal, que permet a l’autor tractar aspectes de l’Índia contemporània El 1964 rebé el premi Padma Bhushan, un dels més prestigiosos de l’Índia Altres obres destacades són The Dark Room…

Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics popular , corresponent a les capes més humils de parlants familiar , marcat per un cert grau d’intimitat tècnic , propi de certs…

L’any 1755 es graduà en dret a Harvard Fou diputat per Massachusetts, redactà el Bill of Rights d’aquest estat i dirigí la protesta contra la Stamp Act del 1765 S'uní als radicals i el 1774 fou elegit delegat al primer congrés continental de Filadèlfia Formà part del comitè encarregat de redactar la declaració d’independència i s’esforçà a guanyar els països europeus per a la causa americana Dugué a terme missions diplomàtiques a França 1778, 1780 i intervingué en les negociacions del tractat de pau amb la Gran Bretanya 1783 Fou el primer ambaixador nord-americà a la Gran Bretanya 1785 El…

Investigà els espectres d’emissió i, juntament amb Lummer, la radiació del cos negre 1897 d’acord amb les noves teories de Max Planck És autor de Vorlesungen über die Physik der Sonne 1910

De religió luterana, el 1653 es convertí al catolicisme i abandonà el seu primer nom, Johannes Scheffler En la seva obra adoptà les noves formes de la poesia profana, introduïda a Alemanya per l’escola de Silèsia, a una lírica misticoreligiosa, rica d’idees i d’imatges i d’una gran claredat, malgrat l’ús continuat de l’antítesi i d’altres recursos retòrics del barroc Són notables, sobretot, el recull de poemes Cherubinischer Wandersmann ‘Rodamon querubínic’, 1657 traducció catalana de Lluís Duch, 1995 i els cants misticopastorils de Heilige Seelenlust ‘Goig sant de l’ànima’, 1657 Publicà…

Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies

Guàrdia de corps de Maria Teresa d’Àustria entre 1765 i 1773, fundà a Viena un cercle literari Formulà el seu projecte cultural nacional a l’opuscle Magyarság ‘El tarannà dels hongaresos’, 1778, en el qual assenyalà com a condicions indispensables per a la supervivència del poble magiar el desenvolupament conscient de la seva llengua i l’expansió generalitzada de la cultura És autor de dos drames importants en el procés històric de les lletres hongareses Ágis tragédiája ‘La tragèdia d’Agis’, 1772 i A filozófus ‘El filòsof’, 1777 Els ideals de la Illustració, que deixaren llur empremta en tota…

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de…