Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
conferència de pau de París
Història
Conjunt de sessions celebrades (gener del 1919 - gener del 1920) entre els representants de les potències victorioses —i llurs associades— i les vençudes a la Primera Guerra Mundial.
Precedida per unes converses entre els caps dels governs de França, la Gran Bretanya, els Estats Units i Itàlia, aquells formaren un Consell Suprem dels Quatre març del 1919, en el qual participà el delegat japonès, quan hom hi tractava afers que l’afectaven Principalment, hom hi acordà el tractat de Versalles amb Alemanya i la creació de la Societat de Nacions, el tractat de Saint-Germain amb Àustria i el de Neuilly amb Bulgària
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…
Centre Català de Guadalajara
Entitat dels catalans de Guadalajara (Mèxic) fundada el 1953.
Jaume Camarasa i Lluellas en fou fundador i primer president També cal esmentar entre els primers socis Pasqual Casanova i Rius, Pere Estapé i Josep Maria Murià La seva finalitat era la d’aplegar la colònia de catalans, que de fet ja actuava collectivament Tingué una forta activitat cultural i es féu ressò dels problemes que afectaven els Països Catalans sota la dictadura de Franco Entre altres activitats, l’entitat acollí actes patriòtics commemoratius, celebracions tradicionals i diverses campanyes de tota mena Josep Maria Murià fou l’impulsor del “Butlletí” del centre, que es…
Johan van Oldenbarnevelt
Història
Polític holandès.
Confident de Guillem d’Orange, tingué un paper destacat en la negociació de la pau de Gant 1576 i fou un dels més clars partidaris de la Unió d’Utrecht El 1586 fou nomenat gran conseller d’Holanda i, de fet, ostentà pràcticament la presidència de la república holandesa El 1602, per tal de superar la competència de Portugal, decidí de fundar la Companyia Holandesa de les Índies Orientals , com una federació de les companyies preexistents El 1609 negocià amb Espanya la Treva dels Dotze Anys A partir d’aquest moment la seva inclinació arminiana dins les tensions teologicopolítiques que …
Aina Calvo i Sastre
Política
Política i pedagoga.
Filla de militar, tot i que nasqué a Mallorca passà bona part de la seva infància a Saragossa, d’on tornà el 1983 Es doctorà en ciències de l’educació a la Universitat de les Illes Balears, amb la menció de doctora europea 1997, i n’és professora titular del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació Començà a militar al PSIB-PSOE el 2003 i aquell mateix any fou elegida diputada del Parlament de les Illes Balears Entre el 2004 i el 2006 ocupà, a Madrid, el càrrec de sub-directora general de Cooperació i Promoció Cultural al Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació El…
contracte de treball
Economia
Dret del treball
Negoci jurídic bilateral, que té per finalitat la creació d’una relació constituïda per l’intercanvi continuat entre una prestació de treball dependent i per compte d’altri i una prestació salarial.
Pressuposa la cotització a la seguretat social Hi ha diferentes modalitats de contracte de treball segons la durada i altres condicions de la prestació Aquestes, però, han estat diverses vegades modificades per reforma de la llei que aprova l’Estatut dels Treballadors Entre aquestes modificacions, destaquen la reforma dels contractes formatius i dels contractes a temps parcial llei 12/2001, i alguns elements del contracte de treball, com la durada, que també són objecte de revisions periòdiques llei 62/2003 La crisi econòmica iniciada l’any 2008 fomentà diverses mesures que afectaven…
Uhuru Kenyatta

Uhuru Kenyatta
Política
Polític kenyà.
Fill del primer president i fundador de Kenya Jomo Kenyatta , estudià ciències polítiques a l’Amherst College Massachusetts, Estats Units i, de retorn a Kenya, treballà en les empreses de la seva família, una de les més riques del continent africà i de les més influents a Kenya Els anys noranta entrà en política amb el suport de Daniel Arap Moi , successor del seu pare des del 1978, que, en acabar el mandat, apadrinà Kenyatta en les eleccions a la presidència, les quals perdé contra Mwai Kibaki Al desembre del 2007 concorregué com a candidat en les eleccions presidencials, que estigueren…
hereu | hereva
Dret català
Institució jurídica catalana, per la qual l’instituït (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.
L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis…
Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord
Economia
Acord signat el 1992 entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic pel qual hom creava en el territori dels tres estats una zona de lliure comerç.
Precedit de l’Acord de Lliure Comerç Canadà-Estats Units d'Amèrica del 1988, entrà en vigor l’1 de gener de 1994 i preveia l’eliminació de totes les taxes sobre la circulació de béns en un període comprès entre deu i quinze anys Prohibí també l'establiment d'aranzels a les administracions locals dels estats federats Mèxic i EUA i de les províncies canadenques Altres clàusules afectaven la lliure circulació de capitals, les inversions bancàries, la protecció al medi natural i la resolució de litigis S’unificaren també criteris sobre drets de la propietat intellectual i sobre espionatge…
herència
Dret civil
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Els drets i les obligacions actiu i passiu han d’ésser personals, però no personalíssims de família, certs béns patrimonials, etc Passa, doncs, tot a l’hereu no pot agafar l’actiu i deixar el passiu La successió pot ésser testada o intestada El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència hom diu que…