Resultats de la cerca

Aquests àlies s’usen per a facilitar l’accés als recursos del sistema, i en alguns casos, per a habilitar aquest accés Els àlies de fitxers permeten tenir diferents punts d’accés sobre un mateix fitxer, a part del seu accés bàsic la utilitat d’aquest múltiple accés és el fet de poder disposar d’un mateix fitxer en diferents subdirectoris o carpetes, sense necessitat de tenir múltiples còpies d’aquest fitxer, ni d’haver d’usar complicades instruccions d’accés per a accedir-hi directament A tots els efectes, l’àlies del fitxer es comporta com el fitxer que referencia, amb la diferència que la…

L’ús dels àlies permet fer transparents a l’usuari dels sistemes de missatgeria electrònica els complicats noms de les adreces sobre la xarxa De fet, hom pot veure els àlies com un segon nivell d’abstracció sobre les adreces el nivell concret correspon a l’adreça IP per exemple, 1931401289, orientat al protocol de xarxa el primer nivell d’abstracció són les adreces usuari@màquina , a mig camí entre el protocol de xarxa i l’usuari i els àlies són el segon nivell d’abstracció per exemple, JosepMM, totalment dirigit a l’usuari final Generalment, la gestió dels àlies és del tot transparent a l’…

També és conegut pel nom anglès nickname o la seva abreviatura nick

Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apellatiu, donà origen a l’actual cognom Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat motiu, àlies Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona alludida, fou conegut ja a l’antigor Cicero , ‘el del cigró al nas' Nassus , ‘el nassut’, etc, i caracteritzà personatges importants medievals Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc

Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però l’hi retornà…

L’espectre d’un senyal mostrejat és format pel del senyal analògic sobre el qual s’han pres les mostres anomenat espectre en banda base, més un conjunt de rèpliques anomenades àlies d’aquest espectre en banda base distribuïdes al llarg de l’eix de freqüències Les mostres adquirides en un sistema discret s’han de prendre respectant una velocitat mínima d’adquisició, proporcional a l’amplada de banda del senyal analògic a mostrejar, que és la condició de Nyquist la freqüència de mostreig ha d’ésser, com a mínim, dues vegades més gran que la major freqüència del senyal analògic Quan això no es…

Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric

Sovint, el que pot semblar un accés a un recurs de fet no és més que l’apuntador a un accés al recurs en qüestió Un exemple n'és el dels àlies que internament contenen un apuntador a l’accés bàsic al recurs que representen L’ús dels apuntadors sobre posicions de memòria és la base de la construcció d’estructures de dades per la tècnica de l’enllaçat, on la relació entre els elements components de l’estructura no es manté per contigüitat física, sinó a través d’enllaços o apuntadors

Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004,  No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011