Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Ondrej Sládkovič
Literatura
Pseudònim d’Ondrej Braxatoris, poeta eslovac.
Pastor evangèlic, influït per Hegel i Puškin, pertangué a l’escola poètica de Stúr Escriví Marína 1846 i Detvan 1853, poema èpic, ambientat a l’època de Maties Corví, que reflecteix la vida popular eslovaca del territori del Detva El 1939 fou publicat el recull dels seus poemes Sobrané básne
Museu de les Mines de Cercs

Aspecte del Museu de les Mines de Cercs
© CIC-Moià
Museu
Conjunt museístic situat a la colònia minera de Sant Corneli, al municipi de Cercs (Berguedà), obert al públic l’any 1999.
Està vinculat a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Es tracta d’un conjunt relacionat amb la mineria del carbó que permet recórrer 450 m de galeria en un tren miner, visitar un pis de la colònia ambientat els anys quaranta o conèixer amb l’exposició permanent les característiques socials, econòmiques i culturals d’aquesta activitat L’any 2011 presentà un nou espai museogràfic “L’espectacle de la mina”, basat en recursos audiovisuals i noves tecnologies que mostra als visitants l’última etapa de la mineria del carbó al Berguedà, així com la…
Toixoneres
Emplaçament on és situat el poblat ibèric de l’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès).
Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular Està documentada una fase antiga preibèrica des del s VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica final del s V-inici del s IV aC i a les remodelacions posteriors El…
Carles Buïgas i Sans
Carles Buïgas i Sans projectà les fonts lluminoses de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929
© Arxiu Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Enginyer luminotècnic, fill de Gaietà Buïgas i Monravà.
Autodidacte, des del 1916 formà part de la comissió de treballs preparatoris per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i el 1926 en fou nomenat cap de la secció d’aigües i illuminació Projectà els brolladors del palau de Pedralbes i la primitiva font lluminosa de Montjuïc, així com la illuminació i les fonts monumentals de formes i colors canviants que presidien el recinte de l’exposició Collaborà també en el projecte del transbordador aeri del port de Barcelona inaugurat el 1931 Dissenyà posteriorment diverses fonts i brolladors de dimensions més reduïdes, com els de Lisboa 1940…
Robert Guédiguian
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Militant d’esquerres, ha ambientat la major part de la seva obra a la seva Marsella natal, amb el protagonisme d’un grup d’actors habituals, alguns d’ells amics d’infantesa, i la seva pròpia dona, Ariane Ascaride Les seves pellícules combinen el retrat costumista amb la denúncia social entre d’altres, ha dirigit Rouge midi 1983, Dieu vomit les tièdes 1989, L’argent fait le bonheur 1993, À la vie, à la mort 1995, Marius et Jeannette 1997, À la place du coeur 1998, À l’attaque 2000, La ville est tranquille 2000, Marie-Jo et ses 2 amours 2002 i Mon père est ingéneur 2004 L’única…
Casa Museu Verdaguer
Museu
Museologia
Centre museístic dedicat a la figura de Jacint Verdaguer, inaugurat l’any 1967 a Folgueroles (Osona).
Constitueix un dels museus literaris més antics de Catalunya i obrí les seves portes en ple franquisme, gràcies a l’impuls de l’associació Amics de Verdaguer La Casa Museu forma part de la casa familiar on el poeta visqué els primers anys de la seva vida Es tracta d’un edifici de petites dimensions, típic de les construccions de poble del s XVII, ambientat a mitjan s XIX A la planta baixa, la visita segueix les etapes de la vida i obra del popular mossèn Cinto Les cambres del primer pis reprodueixen elements de la vida quotidiana d’un poble de l’època, i al pis superior es pot…
Sean O’Casey
Literatura
Escriptor irlandès.
Nascut en un suburbi de Dublín, la seva infantesa fou pobra i difícil Milità en el moviment per la independència del seu país i participà en la lluita sindical Bé que ja havia escrit de jove, li costà de fer-se conèixer fins que l’Abbey Theatre li estrenà les primeres obres Per a escriure-les utilitzà material irlandès ambientat en la classe obrera, expressat a través d’un humor violent i irònic i amb un llenguatge teatral molt ric The Shadow of a Gunman 1923, Juno and the Paycock 1924, melodrama sobre la guerra civil i la seva obra més rellevant, i The Plough and Stars 1926 Amb…
Ildefonso Falcones de Sierra
Literatura
Advocat i novel·lista en llengua castellana.
Estudià dret civil i exercí l’advocacia en un bufet de Barcelona fins que, amb la seva primera novella, La catedral del mar 2006, es convertí en un dels principals fenòmens de la literatura popular de la primera dècada del segle XXI, amb dos milions de còpies venudes només a Espanya i un èxit similar a Polònia, Itàlia, Alemanya i altres països europeus Ambientat a la Barcelona del segle XIV, durant la construcció de l’església de Santa Maria del Mar, aquest debut li valgué, a més, guardons com l’Euskadi de Plata, el Premio Qué Leer de los Lectores, el Fundación José Manuel Lara…
Ian Rankin
Literatura
Escriptor escocès.
Graduat a la Universitat d’Edimburg, visqué uns anys a Londres i a França abans de retornar a Edimburg, on ha ambientat tota la seva obra, sempre dins el gènere policíac És conegut sobretot per la sèrie de disset novelles protagonitzades per l’inspector John Rebus, que s’inicià amb Knots & Crosses 1996, si bé no assolí l’èxit fins Black and Blue 1997, premi Gold Dagger Posteriorment aparegueren, entre d’altres, The Falls 2001, Resurrection Man 2002, premi Edgar 2004 Fleshmarket Close 2004 o The Namig of the Dead 2006, i el 2007 clogué la sèrie en jubilar Rebus a Exit Music…
Phineas Taylor Barnum
Arts de l'espectacle (altres)
Director i empresari de circ nord-americà.
Posseí el primer circ el 1870, en associar-se amb l’agent de negocis WC Coup, amb el qual creà el World’s Fair En separar-se de Coup s’associà amb James Anthony Bailey, i així nasqué el famós Barnum and Bailey Circus , que regentà fins que morí Fou també polític pel partit republicà, i un filantrop destacat Escriví Autobiography 1854 El 1907 el circ fou venut als germans Ringling, propietaris també d’un circ, amb el qual es fusionà l’any 1919 i constituí el Ringling Bros and Barnum & Bailey Circus , que fou durant molts anys per les seves dimensions, el seus números i les seves gires…