Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
anatema
Dret canònic
Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia…
anatema
Reprovació completa.
Stanisław Wyspiański
Pintura
Literatura
Teatre
Dramaturg, poeta i pintor polonès.
Reformador del teatre i influït per JSłowacki, tractà diversos temes, en els quals el símbol poètic i dramàtic assumeix un paper primordial, com en els seus drames històrics Bolesław Śmiały , ‘Bolesław l’ardit’, 1900, de l’antiguitat Akropolis , 1904, morals Sędziowie , ‘Els jutges’, 1907 Klątwa , ‘L’anatema’, 1899 i sobre l’alliberament nacional, potser el grup més important Wesele , ‘Les noces’, 1901 Warszawianka , ‘La Varsoviana’, 1898 Noc listopadowa , ‘Una nit de novembre’, 1904 Wyzwolenie , ‘L’alliberament’, 1903 El seu teatre representà una síntesi entre el classicisme…
Manel Garcia i Grau
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en filologia catalana, la seva trajectòria literària se centrà en el gènere poètic Ha estat antologat en volums com ara Bengales en la fosca 1997 i Camp de mines 1991 Publicà Sol de violoncel 1987, Els noms insondables 1990, premi Vicent Andrés Estellés, Anatema 2001, premi Ausiàs Marc 2000, Al fons de vies desertes 2002, premi Agustí Bartra 2001 i Constants vitals 2006, entre d’altres A més, publicà estudis filològics i literaris, com ara Polítiques i lingüístiques 1997 i Les suspicàcies metòdiques 2002 També conreà la novella El Papa maleït una intriga novellística sobre…
,
Pere Ortis i Escuer
Literatura
Escriptor i sacerdot.
Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947 Sacerdot a Solsona, del 1955 al 1968 visqué a Hondures, on exercí de professor de literatura i filosofia, i posteriorment divuit anys a Nova York, a la universitat de la qual es llicencià en filologia romànica La seva trajectòria com a narrador començà amb la novella La pell de la iguana 1974, i continuà amb El clam de l’asfalt 1976, Mirall d’anatema 1982, La petja incerta 1986, Lo cop de falç 1987, Lo crit del guacamai 1988, Cròniques de l’aborigen crònic 1995, El sol de la darrera selva 1998 i L’ombra del còndor 1998 Publicà l’assaig On va el…
,
Leonid Nikolajevič Andrejev
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg rus.
Feu estudis a Sant Petersburg i a Moscou — on es llicencià en dret el 1897 — i es dedicà al dibuix i a la pintura per fer front a les despeses Entrà com a fulletonista a “El Correu de Moscou” i obtingué un èxit immediat De natural inquiet i d’idees revolucionàries d’arrel anarquista, el 1894 sofrí un atemptat, a conseqüència del qual contragué una afecció cardíaca que més tard l’havia de dur a la mort Entre les seves primeres obres narratives sobresurten Bezdna ‘L’estimball’, 1902 i Krasnyj smekh ‘El riure roig’, 1905, inspirada, aquesta, en la guerra de Manxúria En fracassar la revolució del…
Josep Torrella i Pineda

Josep Torrella i Pineda
© Família Torrella
Historiografia catalana
Literatura
Cinematografia
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern i…
, ,
Benet XIII

Escultura jacent de Benet XIII a Terol (segle XV)
© Ministerio de Educación y Cultura
Cristianisme
Nom que adoptà Pero Martines de Luna en esdevenir papa (1394-1417), considerat antipapa.
Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…
literatura occitana
Literatura occitana
Literatura escrita en la llengua d’oc.
L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…