Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Armagh

Armagh La catedral de St. Patrick
© Turisme d'Irlanda / Steffan Hill
Ciutat
Ciutat d’Irlanda del Nord, Gran Bretanya, al districte d’Armagh i capital de l’antic comtat homònim (13.602 h [1981]).
Dominada per dos turons en un dels quals s’aixeca la catedral segles XIII-XIV, la ciutat començà a ésser el centre religiós d’Irlanda al segle V, en el qual sant Patrici fou bisbe La seva seu arxiepiscopal, catòlica, és la primada d’Irlanda També hi ha un arquebisbe anglicà
Malaquies
Cristianisme
Eclesiàstic irlandès.
Abat de Bangor 1123, fou bisbe de Connor 1125 i després d’Armagh 1132 i primat d’Irlanda Treballà en la reforma del clergat i el 1138 es retirà al monestir cistercenc de Claravall Se li ha atribuït la famosa profecia de Malaquies, document apòcrif del s XVI, publicat per A Wion el 1595, sobre la successió dels papes, des de Celestí III 1143 fins a la fi del món, amb un total de 111 papes Fou canonitzat el 1190 La seva festa se celebra el 3 de novembre
Johann Louis Emil Dreyer
Astronomia
Astrònom danès.
Fou director de l’observatori d’Armagh Irlanda 1882-1916 i president de la Royal Astronomical Society 1923-26 Elaborà el segon catàleg d’Armagh 1886, on hi ha catalogats 3 300 estels, i el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars 1888, que completà fins localitzar gairebé 13 000 galàxies i cúmuls estellars Estudià tots els models planetaris proposats fins al s XVII Entre les seves obres destaquen Tycho Brahe, a Picture of Scientific Life in the 16th Century 1890 i History of the Planetary Systems from Thales to Kepler 1906
profecies de Malaquies
Cristianisme
Document pretesament profètic, compost segurament el 1590 i atribuït erròniament al monjo Malaquies, arquebisbe d’Armagh (1094-1148).
Conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II 1143-44 fins a Pere II, darrer papa a la fi del món Profecies molt venerades, encara els darrers papes han estat sovint descrits amb els seus termes, sobretot Pius XII pastor angelicus
anglicanisme

L’arquebisbe de Canterbury
Cristianisme
Doctrina dels cristians que viuen en comunió amb la seu de Canterbury.
Orígens, estructura i desenvolupament Tenen un sistema ideològic diferent tant del de l’Església de Roma com del de les Esglésies protestants El terme d’Església anglicana designava primitivament l’Església d’Anglaterra, però actualment enclou les Esglésies de diversos països del Commonwealth britànic i àdhuc d’altres països com, per exemple, l’ Església episcopaliana dels EUA A mitjan primera dècada del segle XXI, l’anglicanisme tenia uns 27000 ministres i uns 2,6 milions de fidels repartits entre les illes Britàniques, els EUA, el Pakistan, l’Índia, Myanmar, Sri Lanka, el Canadà, l’…
Irlanda del Nord

Calçada del Gegant, mostra de les formes geomorfològiques en roques basàltiques (Irlanda del Nord)
© Corel / Kennon Cooke / Pat Carpenter / Paul Jean
Territori no independent
Territori del NE de l’illa d’Irlanda, que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. La capital és Belfast.
La geografia El territori comprèn terres baixes constituïdes per planes, conques i depressions dilatades que convergeixen en llur majoria en el Lough Neagh i són separades per massissos muntanyosos Habiten el territori aproximadament un 58% de protestants i un 42% de catòlics Els primers són majoritaris a Belfast i als districtes orientals del país, on es concentra la producció industrial, mentre que els catòlics habiten els comtats rurals de l’oest i certs barris de Belfast L’agricultura i la ramaderia aporten prop del 5% del PIB, i ocupen prop del 6% de la població activa 1996 Produeix…
Regne Unit

Estat
Estat insular del NW d’Europa, a l’oceà Atlàntic. A més de l’illa de la Gran Bretanya (formada pels països d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les), comprèn Irlanda del Nord o Ulster i nombroses illes (Shetland, Hèbrides, Òrcades i illes del SW d’Escòcia); la capital és Londres.
La geografia física El relleu i la geologia Les illes Britàniques formen l’extrem occidental de l’ampla plataforma continental del NW d’Europa Unides al continent fins a èpoques geològiques recents, són estructuralment una part d’Europa en el transcurs de les diverses eres geològiques foren afectades pels mateixos plegaments del continent, que formaren sistemes muntanyosos comuns a ambdós Així, el plegament caledonià ocorre tant al N de Galles i el N d’Escòcia com a Noruega, i l’Armoricà i l’Hercinià, tant a Galles, Cornualla i Devon com a la Bretanya i el Massís Central A conseqüència del…