Resultats de la cerca

Fou deixeble i collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona 1943-56 Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Hispanic Society of America Publicà Heráldica de la catedral de Barcelona 1948, Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona 1949, Armorial del monestir de Pedralbes 1955 i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona 1956, i collaborà a Barcelona, divulgación histórica Deixà inèdita una obra sobre les excavacions de la ciutat romana de Barcelona

Probablement clergue Autor d’un tractat del blasó o armorial en català, compost durant el regnat de Carles V en 1516-19 publicat en 1961/62 Utilitzà fonts italianes i franceses Ha estat identificat amb Pere de Clariana-Seva, doctor en drets i assessor de l’audiència de Barcelona

Fou notari a Tarragona i a Barcelona i membre de la Societat Arqueològica Tarraconense, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid Reuní una notable biblioteca sobre Tarragona i de llibres d’edició tarragonina, Poblet i Santes Creus, i patrocinà, com a fundador i com a director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata, l’edició d’obres d’història i de genealogia catalanes Entre les seves publicacions sobresurten Els llinatges catalans a Sicília 1931, La conquesta de Sicília segons la Divina Comèdia i les cròniques catalanes 1934, …

Llicenciat en dret 1951, durant la seva etapa d’estudiant fundà un grup de teatre, que representà les seves primeres obres teatrals Fins el 1956 compaginà l’exercici de l'advocacia amb la dramatúrgia, i es revelà com un dels renovadors del teatre brasiler amb l'obra Auto da Compadecida 1955 i també com el principal creador del teatre popular-expressionista brasiler Altres títols destacables de la seva producció, marcada pel catolicisme, la tradició religiosa popular,  la temàtica social i la literatura fulletonesca, són O Casamento Suspeitoso  1957, O Santo e a Porca 1957, O Homem da Vaca e o…

Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…

Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…