Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
assecar-se
Agronomia
Emmusteir-se abans de temps les messes, no arribant a granar per complet.
bolet de greix

bolet de greix
Marjan Kustera (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, semblant a les múrgoles, de peu groguenc i cap bru vermellós, de 3 a 8 cm de diàmetre, fortament replegat com un cervell, que creix a la primavera en boscs de coníferes, cap als Pirineus.
És un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal, degut a que conté una toxina, la giromitrina Es desaconsella totalment el seu consum, perquè fins i tot després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la primera cocció, no s’elimina tota la giromitrina, n’hi ha de romanent, a l’estómac es transforma en monometilhidrazina, i aquesta, a més de ser acumulativa, té activitat carcinogènica, arribant a ocasionar càncers de fetge
la Costa Blava
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Regió
Nom que rep la costa meridional de la Provença, Occitània, que s’estén des dels contraforts dels Alps fins a la mar Mediterrània, entre Cassis i la frontera italiana.
Els plegaments arriben fins a la mar i donen una costa alta i retallada, amb platges molt petites És drenada pels rius Argents i Tinèa El clima és mediterrani, d’hiverns suaus 8° i 9°C de mitjana a l’hivern i d’estius càlids i secs té una forta insolació unes 2 500 hores de sol l’any Això la féu el primer lloc on es desenvolupà el turisme, primerament d’hivern i, a partir de la Segona Guerra Mundial, de tot temps L’elevat cost de vida atragué primerament l’alta burgesia i l’aristocràcia, però darrerament hi ha anat arribant el turisme de masses Menton, Mònaco, Niça, Canes i…
la campana d’Osca
Història
Nom amb què és coneguda la llegenda segons la qual Ramir II d’Aragó, dit el Monjo, hauria convocat els nobles més rebels del regne amb l’anunci que feia fer una campana que se sentiria per tots els seus dominis.
A mesura que anaven arribant els hauria fet entrar d’un en un en una cambra on tot seguit eren decapitats La llegenda, potser inspirada en la matança del pou de Toledo contada per ibn al-Qūṭiyya, apareix per primera vegada ~1366 a la Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Es devia formar, però, abans en relació amb la mort de Pero Ahonés 1226 És possible que hagués constituït el tema d’una cançó de gesta aragonesa d’un cicle entorn de la batalla de Fraga La base històrica de la llegenda hauria estat la repressió empresa al començament del 1136 per Ramir II després de la…
Enric Sarasol i Soler
Altres esports de pilota o bola
Jugador de pilota valenciana, conegut com a Sarasol I.
Desenvolupà gran part de la seva carrera a la modalitat d’escala i corda a la posició de dauer, arribant a ser un jugador de referència durant la dècada dels noranta tant en modalitat individual com formant equip amb el seu germà José Maria , Sarasol II El seu palmarès inclou sis campionats del Trofeu Individual Bancaixa 1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1999, tres campionats del Circuit Bancaixa per equips 1992, 1997 i 1998 i un Campionat Nacional d’escala i corda 1992 Com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota té un Torneig de les 5 Nacions 1993, on fou designat millor jugador i un…
Carnuntum
Fortalesa romana a la frontera danubiana, a l’actual localitat de Petronell (Àustria).
Fou fundada pels romans en els temps d’August s I dC com a base d’operacions de les campanyes danubianes comandades per Tiberi, sobre un poblat celta preexistent que controlava una part de la ruta de l’ambre Posteriorment, fou quarter de diverses legions primer la XV i, després, la X i, sobretot, la XIV i es constituí en una de les principals fortaleses de la línia de fortificacions que els romans construïren entre Vindobona actual Viena i Brigetio actual Ó-Szöny, arribant a ser la capital de la província Pannònia Superior En temps de Trajà adquirí el seu estatut municipal…
Carles Planell i Viñals
Art
Artista plàstic.
Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa informalista que…
literatura llatinoamericana
Literatura
Literatures conreades als països de l’Amèrica Llatina, escrites principalment en llengües castellana, portuguesa, francesa, quítxua, guaraní i nahuatl.
Les literatures llatinoamericanes en llengues romàniques nasqueren generalment a l’època colonial, i adquiriren personalitat a conseqüència dels moviments independentistes Les literatures mexicana i argentina són les capdavanteres entre les de llengua castellana El primer corrent destacat fou un Romanticisme de tipus nacionalista, que reaccionà contra el neoclassicisme epigonal El primer terç del segle XIX fou marcat pel Modernisme, i a la darreria del segle s’hi manifestà una influència creixent dels corrents europeus de l’època, com ara el realisme i el naturalisme Al segle XX continuen…
córrer el temps
Transports
Navegar a favor de les ones en casos de temporal, per tal de poder-ne sortir, arribant a córrer més que elles.
música popular eivissenca
Música
Dansa i ball
Música i danses característiques de la pagesia de l’illa d’Eivissa.
Llur origen és poc conegut La dansa més típica és el ball pagès, amb dos temps, anomenats la curta i la llarga És un ball de parella, tret del que es diu de filera Mentre la dona amb passos menuts llisca executant cercles, més amplis en la part llarga, l’home, sovint amb acompanyament de castanyola, executa saltirons amb els braços baixos en la curta i grans salts i voltes ràpides, movent els braços i arribant a alçar-los sobre el cap de la parella, en la llarga En certes solemnitats aquesta dansa es completa amb el ball de ses dotze rodades i el de filera Els instruments que acompanyen el…