Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
balt | balta
Història
Individu de llinatge reial visigòtic del qual Alaric fou elegit cap el 395 i que s’extingí el 531 amb la mort d’Amalaric.
No és segur que el nom balt ‘audaç’ sigui pròpiament el de l’estirp en tot cas els balts es creien descendents dels déus i asseguraven així llur prestigi i poder damunt el poble
monoline
Economia
Asseguradora especialitzada a garantir el pagament als creditors del principal avalador i dels interessos compromesos pels emissors de bons en cas de default
.
Nasqueren als EUA a la dècada de 1970 per assegurar bons municipals lligats a projectes d’infraestructures, educació i sanitat El 2007, amb la crisi de les hipoteques subprime als EUA, les principals d’aquestes entitats, com ara ACA i Ambac Financial Group, tingueren dificultats i revelaren immenses pèrdues, ja que asseguraven actius vinculats a hipoteques i préstecs garantits i altres titulitzacions
sega
Agronomia
Etnografia
Època de la sega.
En les societats agràries les acaballes de la sega acaballes eren celebrades amb diversos ritus d’acció de gràcies i de fertilitat El camp era considerat com un ésser viu al qual amb les collites dels fruits hom llevava la vida Sacrificis d’animals boc, ofrenes i ritus diversos, li tornaven la vida i n'asseguraven la collita següent Molts símbols de substitució apunten cap a un sacrifici humà originari Hom reservava sovint part de l’ofrena per barrejar-la amb la llavor La sega de l’última garba revestia una solemnitat especial era considerada l’esperit del gra, la mare Era…
Daniel Ortega Saavedra
Política
Polític nicaragüenc.
Membre de diversos moviments clandestins de resistència contra el règim d' Anastasio Somoza , el 1967, essent membre de la direcció del Frente Sandinista de Liberación Nacional , fou detingut i romangué a la presó fins el 1974 Amb el triomf sandinista del 1979, fou nomenat membre de la junta de govern revolucionària, la qual coordinà 1981-84 Fou elegit president de l’estat l’any 1984 Les guerrilles, l’embargament econòmic dels EUA, la persecució i la inflació galopant foren causa de la seva derrota en les eleccions del 1990 Tot i això, Ortega continuà al capdavant de l’FSLN i, després de dos…
hipoteca d’alt risc
Economia
Préstec, especialment hipotecari, que s’atorga a persones amb historials dolents de crèdit o bé amb una incerta capacitat de retorn del deute.
Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime , es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1% Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el 2002 a més…
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
república de Pisa
Història
Entitat política sorgida al s XI en consolidar-se, vers el 1080, l’organització privada dels cònsols, magistratura aristocràtica que anà absorbint els poders dels vescomtes, representants de l’imperi, i els poders del bisbe (arquebisbe des del 1092).
Més tard aparegué la figura del podestà 1191, que amb els cònsols regí el comú fins a mitjan s XIII L’expansió pisana començà amb la lluita contra els corsaris sarraïns que infestaven les seves mars i les illes d’Elba, Còrsega i Sardenya Juntament amb Gènova aconseguí d’expulsar de Sardenya el reietó de Dénia Muǧahid 1015-16 Sola portà a terme profitoses expedicions contra Bona 1034 i Palerm 1063 i, aliada amb Gènova, contra Mahdia, a la costa tunisenca 1087, i contra València 1092, en ajut d’Alfons VI de Castella La participació de la seva flota en la primera croada 1096-99 li proporcionà…
camí
Construcció i obres públiques
Via rural, natural o construïda.
Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla, sobretot en…
república de Gènova
Història
Entitat política sorgida al s. XI entorn de la ciutat de Gènova, independitzada de tota altra jurisdicció i regida alternativament per cònsols i per un podestà i més endavant per un capità del poble.
Les bases per a la seva independència foren, d’una banda, l’expansió comercial i marítima de la ciutat, en augment constant després de la depressió ocasionada per les incursions sarraïnes del 931, el 934 i el 935, i, de l’altra, l’expansió territorial per la costa lígur i per les valls interiors Durant el s XI Gènova s’enfortí en la lluita contra els musulmans a les mars de Còrsega i de Sardenya 1016, a les costes nord-africanes 1087 i hispàniques 1092-93, en collaboració amb Pisa, i creà un àmbit segur per als seus vaixells La primera croada 1096-99 donà un gran impuls a la seva marina i al…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…