Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment A Mallorca, a cada…
privilegi
Dret català
Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori (Recognoverunt proceres a Barcelona, Querimonia a la Vall d’Aran) o a una determinada classe de persones, com els nobles (Privilegi de la Unió) o a un estament de les corts.
Era donat sovint com a recompensa a favors fets i tenia generalment caràcter irrevocable Des del 1283 els privilegis adquiriren caràcter de llei feta a les corts i com a tal paccionada, ratificatòria de privilegis atorgats per Jaume I A partir del s XV la seva importància tendí a decaure, ja que només eren atorgades meres confirmacions dels ja existents
monestir de Cellers

Església de l’antic monestir de Cellers
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers), prop de Cellers, al municipi de Torà (Solsonès), fundat el 1038; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat.
Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898
insinuació
Dret
Dret català
Requisit formal, exigit per a la validesa definitiva d’una donació, que consistia en la presentació d’aquesta davant el jutge per obtenir-ne la confirmació i la subsegüent anotació, en virtut d’acte judicial autoritzant-la, en un registre de la secretaria del jutjat.
Té l’origen en una constitució, de la cort de Barcelona del 1503, que exigia que les donacions universals o de la major part del patrimoni del donador, o bé que excedissin de l’import o valor de 500 florins, fossin insinuades o enregistrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria on fossin atorgades Fins a la promulgació de la compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, que abolí aquesta obligació, les donacions eren enregistrades als jutjats de primera instància del partit o de la demarcació on havia estat fet l’atorgament
Josefina Vidal
Periodisme
Intèrpret i periodista.
Cursà estudis de lletres i es graduà de periodista Emigrà als Estats Units i s’establí a Los Angeles Hi treballà com a periodista al diari en castellà La Opinión Després d’una llarga experiència en el seu camp, els darrers anys ha aconseguit diverses distincions pel seu treball, atorgades per les organitzacions Woman for Latino Resource Organization 1986, American Heart Association 1987 i Sociedad Interamericana de Prensa 1988 A Los Angeles es llicencià en llengua espanyola a la Universitat de California State Northridge Catalanista i promotora de la cultura catalana, fou n'ha…
manescal
Història
Persona que tenia cura de les malalties de les bèsties.
L’ofici de manescal era estretament relacionat amb el de ferrador, i ambdós eren integrats en els gremis de ferrers A València, les ordinacions de la confraria de ferrers, manescals i argenters, atorgades per Jaume II el 1298, són les més antigues conegudes A Girona, l’ofici figurava entre els que formaven part de la confraria dels elois La unió de l’ofici de manescal amb el gremi de ferrers —tot mantenint una certa autonomia professional— es mantingué, a Barcelona i a València, fins a les acaballes del s XVIII i el primer terç del XIX, abans que l’antic manescal es transformés…
bonificació
Dret administratiu
Genèricament, minoració dels ingressos públics admesa per l’administració.
Pot presentar la forma d’exempció o bonoficació total i de reducció o bonificació parcial Estrictament significa la reducció parcial dels tributs Les bonificacions poden ésser perpètues o temporals , segons la durada, i subjectives o objectives , segons que siguin atorgades pensant en la persona afavorida o en l’activitat que hom vol afavorir Les bonificacions poden tenir com a causa la incitació a complir ràpidament els deures fiscals, o també a afavorir determinades persones o activitats Les bonificacions o reduccions poden afectar la base impositiva, i s’anomenen deduccions…
Carta Magna
Història
Carta atorgada el 1215 per Joan I Sense Terra
d’Anglaterra a Runnymede (Windsor), acceptant les exigències formulades pels barons ( tenants in chief
) i per la ciutat de Londres.
El text primitiu fou revisat sota Enric III el 1216, el 1217 i el 1225, que restà definitivament constituïda La seva importància en la història constitucional d’Anglaterra dimana del fet d’haver fixat amb precisió i detall, en un text de vigència perpètua a què hom apellaria irrecusablement per la generalitat dels seus termes, els costums acceptats com a norma legal fins aleshores En definir i limitar els drets de la reialesa s’oposava a tot govern arbitrari, i esdevingué símbol de la llei fonamental de la terra per damunt de la persona del sobirà Influí en altres cartes atorgades…
Arnaldur Indriðason
Literatura
Escriptor islandès.
Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’, 1999 i…
lligallo
Història
Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.
Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo Roig, la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina