Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Eduard Aulés i Garriga
© Fototeca.cat
Teatre
Comediògraf i articulista.
Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n'anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper , a L’Esquella…
grup flexible
Educació
Agrupació periòdica d’alumnes provinents d’aules diferents d’una mateixa escola, que mostren un nivell, un ritme o unes dificultats d’aprenentatge similars.
Els grups flexibles funcionen normalment un nombre d’hores determinat cada setmana i comporten, per tant, un tall en la dinàmica del grup-classe habitual, una redistribució momentània dels alumnes en aules diferents, la intervenció d’algun mestre de suport a més de la dels mestres-tutors de les aules implicades i, finalment, una reducció del nombre d’alumnes en els grups de treball Generalment, els grups flexibles responen a la intenció d’individualitzar el procés ensenyament-aprenentatge En realitat, els grups flexibles consisteixen en una fórmula de reducció i d’…
Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià
Institució fundada a Palma, Mallorca, el 1849 amb la denominació d’Acadèmia de Nobles Arts de Palma; substituí l’antiga Escola de Belles Arts que fundà el 1779 la Societat Econòmica d’Amics del País.
Les seves aules foren molt freqüentades fins a l’any 1892, que fou creada l’Escola Oficial d’Arts i Oficis
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia
Historiador.
Fill de Josep Vicent Ortí i Major Doctor en teologia 1716, canonge de la seu de València, ordenat de sacerdot el 1719, qualificador del Sant Ofici 1725, rector de la Universitat 1728-31 Durant el seu rectorat s’oposà als jesuïtes, que pretenien de monopolitzar les aules de gramàtica, i publicà unes interessants Memorias históricas de la universidad de Valencia Madrid 1730
Francesc Satorres
Filosofia
Literatura catalana
Escriptor.
Fou sacerdot a Balaguer És autor de la tragèdia en llatí Delphinus Barcelona 1543, que relata detalladament el setge fracassat del delfí de França a la vila de Perpinyà 1542 Fou representada amb acompanyaments musicals davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part del seu interès històric, en l’obra destaca la manera com l’autor esmenta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És una obra insòlita pel fet de ser teatre llatí de tema històric, i, alhora, per haver estat representada fora de les aules universitàries
,
Palau de Congressos de València
Arquitectura civil
Recinte d’exposicions i congressos de la ciutat de València, inaugurat el 1998.
Disposa de més de 16 000 m 2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2 200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions Situat al NW de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc
Octubre Centre de Cultura Contemporània
© OCCC
Centre cultural de València inaugurat el 2006.
Impulsat per Acció Cultural del País Valencià i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, és situat en l’emblemàtic edifici El Siglo, uns antics grans magatzems La iniciativa s’encarà amb un doble objectiu esdevenir un element viu de cultura, com a seu d’entitats i com a centre d’activitats, al mateix temps que es recuperava un edifici amb reconeguda rellevància històrica, artística i social Amb una superfície total de 3 500 m 2 , dividida en quatre plantes i un soterrani, el centre és seu d’Acció Cultural del País Valencià i d’altres entitats culturals i disposa d’aules,…
escriptori
Història
Sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en els monestirs, col·legiates i catedrals de l’edat mitjana.
En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al s VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als s VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als s VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà, Sant Cugat del Vallès, Vic…