Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
basileu
Història
Mot emprat entre els antics grecs per a designar un dels principals càrrecs de llurs governs.
La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara…
sincel·le
Història
En l’imperi Bizantí, títol, creat per l’emperador Lleó VI, que designava la persona de confiança o el presumpte successor d’un patriarca o d’un bisbe.
En particular, el sincelle del patriarca de Constantinoble formava part de la jerarquia civil i servia d’enllaç entre el basileu i el patriarca
arcont
Història
Alt magistrat d’algunes ciutats gregues antigues.
A Atenes, durant la monarquia primitiva, l’arcont epònim i l’arcont polemarc formaven un triumvirat vitalici amb el rei basileu Amb l’expulsió dels reis, el nombre dels arconts ascendí a nou, i llur gestió durava un any a partir del 680 aC L’elecció dels arconts era reglamentada per l’areòpag, al qual s’integraven en acabar llur mandat Les lleis de Soló marcaven que només podien ésser elegits arconts els ciutadans de les dues classes socials més altes El 487, la reforma de Temístocles bandejà el procediment electiu, i els arconts foren designats per sort entre candidats de les…
alà | alana
Història
Individu d’un poble iranià, procedent del nord del Caucas, que durant l’imperi romà duia a terme incursions a Armènia i a l’Àsia Menor.
Els alans foren coneguts pels grecs i els romans amb el nom de sàrmates sàrmata Cap al 350 dC foren sotmesos pels huns i emigraren, en part, juntament amb els germans, cap a l’oest, especialment vers la península Ibèrica i Àfrica El 406, els alans assaltaren, juntament amb els sueus, la frontera romana del Rin per Magúncia, travessaren les Gàllies i entraren a la península Ibèrica pels passos occidentals del Pirineu 409 S'establiren, potser com a “federats” de l’Imperi Romà, a les províncies de Lusitània i Cartaginesa Foren derrotats pels visigots menats per Vàlia, el 418 i una part emigrà,…
Teodor I Làscaris
Història
Emperador bizantí de Nicea (1204-22).
General de l’exèrcit bizantí i casat amb Anna, filla d’Aleix III Àngel, es distingí en la defensa de Constantinoble contra els llatins, els quals prengueren la ciutat per l’abril del 1204 Elegit ja basileu després de fugir Aleix V Ducas Murzufle, Teodor es refugià a Nicea, on reorganitzà l’imperi Bizantí imperi de Nicea , enfront de l' imperi Llatí de Constantinoble , però fou derrotat pels croats 1204 i 1205 Aliat amb els búlgars, vencé l’emperador de Trebisonda David Comnè 1205 i conquerí Cízic i Nicomèdia 1207 El 1208 rebé la corona imperial de mans del patriarca Hagué de fer…
Roger de Flor
Història
Cavaller i aventurer, fill d’un falconer alemany (anomenat Blume) de l’emperador Frederic II i d’una burgesa de Bríndisi.
Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’expedició, que…
ducat d’Atenes
Els ducats d’Atenes i Neopàtria en temps d’Alfons Frederic
© Fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a…
Bulgària
Estat
Estat de l’Europa del SE, a la part oriental de la península Balcànica, limitat per Romania al N, la mar Negra a l’E, la Turquia europea i Grècia al S, i Macedònia i Sèrbia a l’W; la capital és Sofia.
La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…