Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bulímia
Psicologia
Sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable que es presenta en algunes neurosis, en estats d’excitació maníaca i en demències.
També ha estat observada com a aura en crisis epilèptiques
bulímia nerviosa
Psicologia
Medicina
Trastorn psíquic caracteritzat per episodis en què la persona presenta una compulsió irrefrenable a menjar fins a la sacietat extrema, seguits d’altres en què es provoca el vòmit o recorre a l’abús de laxants o diürètics per a eliminar les calories ( anorèxia
).
bulímic | bulímica
Individu malalt de bulímia.
hiperglucemiant
Bioquímica
Dit de l’hormona que produeix un augment del nivell de glucosa a la sang.
La principal és la somatotropina, de naturalesa peptídica i sintetitzada per les cèllules somatotropes de l’adenohipòfisi Altres causes hiperglucemiants són la diabetis mellitus , la bulímia nerviosa i el consum de determinats medicaments com diürètics i corticoesteroides
afartament compulsiu
Psicologia
Trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per la presència d’episodis recurrents d’ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d’aliments, els quals provoquen en la persona afectada sentiment de culpa i problemes de sobrepès.
Les persones que pateixen aquest trastorn, contràriament a les que pateixen bulímia nerviosa, no duen a terme accions compensatòries per prevenir l’augment de pes, com ara l’autoprovocació del vòmit o l’abús de laxants i diürètics
recaptació
Biologia
Mecanisme de la sinapsi neuronal que retorna un neurotransmissor a la neurona que l’havia alliberat.
Alguns fàrmacs poden actuar com a inhibidors selectius de la recaptació d’un cert neurotransmissor, i són particularment coneguts els inhibidors selectius de la serotonina que s’empren en el tractament de depressions, crisis d’ansietat, trastorns obsessius i compulsius, i en el de la bulímia
fluoxetina
Farmàcia
Fàrmac antidepressiu del grup dels inhibidors de la recaptació d’amines.
Ha demostrat millor eficàcia i menys efectes secundaris que els antidepressius tricíclics, però té un cost econòmic superior Es considera d’elecció en el tractament dels trastorns depressius i obsessivocompulsius, i del pànic, fòbies i bulímia nerviosa Els efectes secundaris poden incloure trastorns digestius diversos basqueig, vòmits, diarrea, etc i trastorns neurològics com cefalea, somnolència, cansament, etc, per la qual cosa cal administrar-la amb molta precaució en pacients que han de conduir o manejar maquinària perillosa
Jaume Pagès i Fita
Enginyer industrial.
Cursà les carreres de magisteri a l’Escola Normal de Girona 1960-63 i enginyeria industrial a l’ETSEIB 1964-70 i féu estudis de postgrau en informàtica a Tolosa de Llenguadoc Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1971, on fou un dels introductors de l’enginyeria informàtica, n'ha estat catedràtic de l’àrea d’enginyeria automàtica de sistemes i rector durant dos mandats 1994-2002 També realitzà diverses estades en diversos centres de recerca de Tolosa, Niça, Lisboa, Los Angeles i Darmstadt i collaborà amb l’Agència Espacial Europea Fou president de l’Associació contra l’…
trastorn de la conducta alimentària
Alimentació
Grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingestió alimentària o l’aparició de comportaments de control del pes, que afecta majoritàriament infants, adolescents i joves.
Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’…
Josep Toro i Trallero
Psicologia
Medicina
Metge, psiquiatre i psicòleg.
Doctor en medicina, psiquiatre, psicòleg i terapeuta supervisor cognitivoconductual Fou fundador i director fins el 2004 del servei de psiquiatria i psicologia infantil i juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona Juntament amb Ramon Bayés i Joan Massana fou un dels introductors a Catalunya de la psicologia conductista i experimental i una de les veus més autoritzades en el camp de l’estudi de l’ anorèxia Més enllà de la pràctica professional a l’Hospital Clínic i de la docència, el 1964 creà la Fundació Galton, que pocs anys més tard es convertí en un gabinet de psicologia i psiquiatria…