Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cambrer secret
Cristianisme
Dignatari o oficial eclesiàstic de la cort pontifícia, nomenat per a cada pontificat, al servei familiar i personal del papa (almoiners, bibliotecaris domèstics, secretaris personals, d’ambaixades, dels breus, etc) o de l’avantcambra.
Per tal com participen en la mensa papal, són anomenats cambrers secrets participants hi ha, a més, gran nombre de cambrers secrets supernumeraris , no remunerats Són també cambrers secrets els mestres de cerimònies Vesteixen sotana i mantell de color violeta i tenen el tractament de monsenyor
cambrer secret de capa i espasa
Cristianisme
Dignatari o oficial laic de la cort pontifícia, com el furrier major, el cavallerís major, el superintendent general de correus, etc (oficis hereditaris, vinculats a algunes famílies romanes), el secretari laic d’ambaixades i els comandants i altres oficials de les guàrdies noble i suïssa.
Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa
Juli Bustamante
Música
Nom pel qual és conegut el cantautor Juli Antoni Balanzá Cano.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de València 1976, el 1978 conegué Remigi Palmero , amb el qual publicà l’àlbum Humitat relativa 1979, considerat l’inici de l’anomenat rock mediterrani Dos anys més tard publicà Cambrers 1981 com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de Juli Posteriorment, amb Palmero i el seu germà Tico Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà No tengo nada/Plata y negro 1983 i Si fueras tú/Hotel Universo 1984 Posteriorment, han aparegut sota el seu nom Salón Fujiyama 1989, Ciutat magnètica …
camarlenc
Història
En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics —llevat el de taula— del sobirà.
A la cort dels reis catalans era el cap dels serveis de la cambra reial Hom pot trobar-ne un precedent en el comes cubiculariorum de la cort visigoda Les seves funcions foren fixades a les ordinacions del 1344 de Pere III hi havia dos camarlencs un dels quals era el primer camarlenc , i a ells corresponia la guarda i custòdia del rei, l’aparellament de la cambra reial o de la tenda de campanya, el proveïment i la cura del vestuari i de l’armeria del rei, i la guarda del segell secret esdevenien cavallers pel fet d’exercir el càrrec i podien dormir armats a la mateixa cambra reial D’ells…
almoiner | almoinera
Cristianisme
Prelat del palau pontifici, el primer després dels cambrers secrets, que té el títol d’arquebisbe.
És el cap de l’Almoineria Apostòlica i signa els rescriptes de concessió de benediccions apostòliques
Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya
Història
Organització creada al començament del 1936 que reuní la majoria dels cambrers i els cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4000 afiliats).
Fou la principal base sindical del Partit Comunista de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936 Ingressà a la UGT de Catalunya a la darreria del juliol del 1936
el Roser

Parròquia del Roser a Barcelona
© C.I.C.-Moià
Advocació mariana.
El culte i devoció al Roser fins a la fi del s XVI és limitat als convents dominicans i a llur àmbit d’acció Al llarg dels s XIV i XV hi ha indicis d’aquesta devoció en les mencions de saltiris nom popular del rosari i paternòsters rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres L’avançada devocional del Roser i de l’erecció de les confraries i l’existència d’un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant la festa del 7 d’octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu Això…
cambrer d’honor
Cristianisme
Càrrec honorífic de la cort pontifícia atorgat a eclesiàstics per a cada pontificat, els quals, tot i no exercir cap ofici, fan servei a la sala del tron (llevat els cambrers d’honor ‘extra urbem’).
Vil·la de Salut l’Aliança
Medicina
Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica fundada a Barcelona l’any 1904, inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general.
Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits Aviat 1906 es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per tot Catalunya…