Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
bitllet de banc
bitllet de banc de 25 pesos forts, del Banc de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l’emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l’estat, que n’imposa l’acceptació com a mitjà general de pagament.
El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la quantitat de diner…
Open Software Foundation
Electrònica i informàtica
Organització, sense ànim de lucre, fundada per Digital Equipment Corporation i sis grans companyies més (entre les quals hi ha IBM).
La seva finalitat és desenvolupar un conjunt d’especificacions per a un entorn de programari de lliure distribució, i per a la certificació dels programaris que respectin aquestes especificacions La pertinença a la fundació i l’obtenció de certificats són obertes a totes les companyies de maquinari i programari, usuaris, universitats i centres de recerca
Torrens Act
Història
Nom amb què és coneguda la Royal Property Act, aprovada pel parlament australià l’any 1958.
Tenia com a objectiu l’establiment d’un registre públic o cadastre de la propietat, per tal d’amplificar les modalitats d’accés a la propietat i venda de les terres i d’eliminar així les imperfeccions dels certificats de propietat Aquest sistema, inspirat en l’existent a determinades ciutats hanseàtiques, s’estengué ràpidament a d’altres colònies
infraestructura de clau pública
Electrònica i informàtica
Conjunt de protocols, serveis i estàndards que suporten aplicacions basades en criptografia de clau pública.
Les ICP proporcionen serveis com ara l’emissió, distribució, revocació i avaluació de la validesa de certificats digitals que permeten l’autenticació de les claus públiques Les autoritats de certificació són els components de les ICP que actuen com a terceres part de confiança i duen a terme aquestes tasques En alguns casos, també hi intervenen les autoritats de registre, que són entitats de confiança que s’encarreguen de verificar la identitat dels usuaris que solliciten un certificat digital
protocol de transferència d’hipertext segur
Electrònica i informàtica
Protocol de nivell d’aplicació que resulta de la combinació dels protocols HTTP i SSL/TLS.
Permet establir comunicacions xifrades amb un servidor web, de manera que un usuari no autoritzat que intercepti la transferència de dades sigui incapaç d’obtenir informació sensible, com, per exemple, contrasenyes A més, permet identificar de forma segura un servidor web mitjançant l’ús de certificats digitals Les connexions HTTPS s’utilitzen en transaccions electròniques de pagament bancàries, compres en línia i en qualsevol tipus de servei que requereixi l’enviament de dades personals o informació sensible
Antoine Blondin
Literatura francesa
Escriptor francès.
Formà part del grup Jove Dreta de la narrativa francesa amb les novelles L’Europe buissonnière 1949, Les enfants du Bon Dieu 1952 i L’humeur vagabonde 1955 Reflectí el tema de l’esperit bohemi tenyit d’una poesia melangiosa en Un singe en hiver 1959, portada al cinema per H Verneuil el 1962, Monsieur Jadis 1970 i en els relats de Quat’ saisons 1975 Conreà també l’assaig Certificats d’études 1977 i Ma vie entre les lignes 1982, de caràcter autobiogràfic
medicina legal
Medicina
Branca de la medicina que tracta dels problemes biològics i medicoquirúrgics en relació amb les ciències jurídiques i socials, en especial el dret penal.
Aquest cos de doctrina consta essencialment de dues grans parts una que tracta d’elaborar els elements doctrinals que poden concórrer a facilitar la formació i l’evolució del dret medicina jurídica , i una altra que tracta d’aplicar pràcticament les nocions científiques i metodològiques o els fets útils a la justícia medicina forense Les múltiples formes d’activitat medicolegal comprenen les denúncies, els certificats, les visites fiscals, els peritatges, els arbitratges, etc Aquestes prestacions poden ésser sollicitades per l’autoritat o per persones privades
formació ocupacional
Educació
Formació que es proposa l’adquisició de competències professionals que facilitin la inserció o la millora laboral.
La formació ocupacional, de caràcter teoricopràctic, s’adreça tant als treballadors en atur com als ocupats, amb l’objectiu de promoure la seva qualificació professional i poder accedir a un lloc de treball També pretén fomentar una millora en la competitivitat de les empreses mitjançant la formació dels seus recursos humans En l’organització de cursos, es prioritzen aquelles àrees que tenen un major valor afegit, com són les noves tecnologies, el disseny, els serveis a l’empresa, les energies alternatives i la gestió respectuosa amb el medi ambient, entre altres El Servei d’Ocupació de…
Raiverd
Esport general
Multicompetició esportiva per equips que se celebrà al Berguedà i comarques properes des del 1990 fins al 2000, i que es recuperà l’any 2018.
Durant una setmana, els equips participaven en una aventura esportiva per la muntanya que consistia a superar més de 400 km, 50 dels quals s’havien de fer amb canoa canadenca, 3 nedant, 300 més amb bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d’alçàries superiors als 100 m També hi havia una cursa d’orientació, una tirolina de 100 m, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d’altres especialitats que l’organització es reservava cada any fins a l’últim moment Els germans Nèstor i Nil Bohigas en foren els promotors En la prova, que aconseguí un prestigi…
morbiditat
Patologia humana
Nombre i distribució de les malalties que sofreix una població en un moment donat i estudi de les causes de la mort.
Aquest últim concepte és el més utilitzat, car hom obté amb una relativa facilitat la informació dels certificats de defunció , obligatoris en molts països Per contra, les estadístiques referents a malalties —tret de les més contagioses i greus, que són de declaració obligatòria— són pràcticament inexistents En conseqüència, un coneixement adient del grau de salut d’una població en un moment donat és difícil de conèixer En funció de les causes de mort i de la incidència d’algunes malalties de declaració obligatòria, hom pot deduir que les poblacions d’un nivell salutífer baix tenen com a…