Resultats de la cerca

La seva obra, d’un gran erotisme i que assolí una gran difusió, se centrà en escenes de llacs crepusculars on es banyen noies adolescents Fou president de la Société d’Artistes Français 1925-35

Vida Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al segle XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local com Historia de Denia  1876, d’un gran valor per la qualitat de les fonts que va consultar i que li donà molt prestigi L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad…

Exiliat a Cuba després de la guerra civil de 1936-39, fou professor de literatura a Santiago Escriví, en castellà, poesia Espejos, 1920, novella Sin velas, desvelada , 1927 Puerto de sombra , 1928 Agor sin fin , 1930 i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano 1935 Són especialment importants la seva Historia de la literatura española 1932 i, sobretot, Literatura española contemporánea 1952

Fou canonge arxiver de la catedral de València i en publicà els catàlegs i inventaris de còdexs 1943, incunables 1951 i pergamins 1961 Fou autor, també, d’una Biobibliografía 1951 de Roc Chabàs, Los prelados valentinos 1949, del pamflet antidemocràtic Sin caretas 1940 i d’altres obres

D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530 És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli editat el 1897 i De rebus monasterii Portae Coeli , utilitzat per Roc Chabàs 1899 i avui perdut

Gairebé totes les seus antigues importants posseïren catàlegs de bisbes per a demostrar el seu entroncament apostòlic Les primeres foren les de Roma Als bisbats catalans, ja es troben llistes des del s XIV Els erudits dels s XVI i XVII Taraffa, Montcada, Eimeric, Blanc, Dorca, Furió, etc feren els primers episcopologis documentats, que completaren amb més esperit crític els pares Flórez, Risco i La Canal en l' España sagrada i JVillanueva en el Viage literario a las iglesias de España Entre els moderns cal citar Puig i Puig de Barcelona, Puiggarí d’Elna, Roc Chabàs del País Valencià, O'…

El nom venia de la identificació maliciosa dels cascs dels guerrers representats sovint als seus quadres amb els cascs dels bombers pompiers en francès Posteriorment el mot s’aplicà d’una manera indiscriminada a tot artista o obra d’art academitzant que perseguís més l’èxit oficial que no la inserció en els corrents contemporanis És un típic fenomen vuitcentista, sorgit per causa de la proliferació d’estaments “consumidors” d’obres d’art, que creaven diferents interessos estètics en lloc dels temps anteriors a la Revolució Francesa, en què els interessos estètics preponderants eren gairebé…

Estudià teatre Actiu políticament en el moviment estudiantil, després del cop d’estat que enderrocà Salvador Allende , fou condemnat i empresonat diverses vegades fins el 1977, que s’exilià a l’Equador i posteriorment a Nicaragua, on donà suport a la revolució sandinista El 1980 anà a Alemanya, i treballà com a corresponsal a l’Amèrica Llatina i Àfrica Els anys vuitanta milità en l’ecologisme i fou dirigent de Greenpeace Posteriorment s’establí a Gijón La seva obra literària comprèn pràcticament tots els gèneres, bé que destaca especialment en la narrativa, amb novelles com ara Un viejo que…

El 1833 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai Després d’un temps, conegué el terratinent Miró, propietari de grans extensions de terra dedicades fonamentalment a la ramaderia Aviat començà a collaborar amb ell com a comptable i després com a associat A la recerca de nous negocis, el 1886 es traslladà a l’Argentina i s’establí a Magdalena Argentina hi cridà la seva muller, Josepa Calvis i els seus fills, Josep, Jaume i Martí, que havia deixat a Catalunya Hi treballà en un negoci de fruits de la seva propietat, que ell mateix installà El 1890 es traslladà a Chabás província de Santa Fe, com…

Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i ocupà una plaça d’oficial de secretaria a l’Ajuntament de Sueca A casa seva tenia una extraordinària biblioteca Fou soci de Lo Rat-Penat En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca en reconeixement pel seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos primitivos hasta el presente 1905-…