Resultats de la cerca

El 1994 tingué lloc l’obertura de la primera fase del nou centre museístic, dedicada a l’escultor Manolo Hugué, i l’any següent es commemorà el cinquantenari de la mort de l’artista

Fou publicada des del gener del 1901 fins al 1936 Posteriorment 1949 aparegué el volum 37, en commemoració del cinquantenari de l’entitat A les seves pàgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals Continua publicant-se amb regularitat

Vida i obra Professor mercantil, publicà llibres de geografia, estadística i economia en català, en castellà i àdhuc en francès, i escriví diverses peces de teatre La seva activitat més important, però, fou la de folklorista, que inicià el 1901 com a professor a l’Escola d’Institutrius Fou promotor de la secció de folklore al Centre Excursionista de Catalunya 1904, director de la Biblioteca Folklòrica Catalana des del 1906, i en collaboració amb R Miquel i Planas des del 1909 i membre fundador de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, dirigit a la Universitat de Barcelona per…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Gracià Tarragó És professor de guitarra d’aquest centre des del 1972 Com a solista i director ha estat particularment vinculat a l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i el 1993 rebé el Premi Nacional de música de la Generalitat per la seva difusió de la música contemporània Com a compositor, és autor bàsicament d’obres per a guitarra i música de cambra El 2006 estrenà el poema musical Romance del capitán Trueno , amb motiu del cinquantenari del personatge i el 75è aniversari del seu autor, Víctor Mora Ha exercit…

Fundada per Vicente Risco, fou publicada des del 1920 fins a la darreria del 1935 Castelao en fou el director artístic, i hi collaboraren fonamentalment Florentino Cuevillas, Otero Pedrayo, Ramón Cabanillas, Castelao i Risco Fins a tal punt identificà la intellectualitat gallega entre el 1920 i el 1936 que hom els coneix amb la designació collectiva de ‘Generació Nós’, la qual es definí per l’aportació d’una visió universalista, en reacció contra el ruralisme i el localisme vuitcentistes A aquesta generació correspon la definició política del nacionalisme gallec i la recerca de la identitat…

Fou el primer grup d’aquestes característiques creat a Catalunya Entre els seus impulsors hi ha Ramon de Semir, Noel Llopis, August Panyella, Josep Piqué, Jordi Panyella, Carme Romeu, Ernest Mallafré i Francesc Blasi, als quals seguirien escaladors com Jordi Farrera, Maria Antonia Simó, Vicenç Barbé, Jaume Vendrell, Raimon Estrems i Jordi Casassayes, entre d’altres Durant els anys trenta els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat, com ara a les roques de la Portella i la Prenyada Amb la creació del GAM s’impulsà l’escalada en roca mitjançant cursos de…

En foren els impulsors i fundadors els pintors Pierre Brune  i Frank Burty Haviland , a partir d’un important fons d’obra d’artistes contemporanis, molts d’ells amics seus, alguns dels quals havien fet estades a la vila Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris, Manolo Hugué, Marc Chagall i Pau Gargallo, entre d’altres Brune en fou conservador des dels inicis fins a la mort, i el succeí Burty fins el 1961 El desembre del 1993 s’inaugurà una remodelació total del museu a partir d’un ambiciós projecte dels arquitectes Jaume Freixas i Philippe Pous, que comportà que tripliqués la seva superfície…

Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí “Sant Joan i Barres” N'eren membres d’honor JS Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de…