Resultats de la cerca

Segons l’Odissea transformà en porcs els companys d’Ulisses, però aquest els alliberà i s’escapà de la metzina de Circe amb l’ajut d’Hermes De l’heroi, amb el qual visqué tot un any, Circe tingué Telègon, Cassífone i, segons unes altres llegendes, Llatí, epònim dels llatins, Anties, Àrdees i Rom, epònim de Roma

Segons una llegenda, fou fundada per Àrdeas, fill d’Ulisses i Circe

Treballà gairebé sempre en collaboració amb el seu germà Lucien Hillemacher París 1860 — 1909 Escriviren òperes, com Une aventure d’Arlequin 1888, Orsola 1902 i Circe 1907, música simfònica, peces per a piano i cançons

La ciutat més important és Ponça 3 589 h 1980 Mines de caolí i bentonita oliveres i vinya La llegenda en féu residència de la maga Circe Fou residència dels emperadors romans Florent pel seu comerç s XV, fou sovint saquejada pels pirates Fou, sota els Borbó i sota el feixisme, lloc d’exili i de confinament

Format sota la influència de Giorgione, el seu art és un intent, reeixit, de posar d’acord el brillant cromatisme venecià amb els esquemes compositius del classicisme romà Al servei de la família Este féu els retrats dels seus membres i decorà el palau ducal de Ferrara Entre les seves obres es destaquen Bacanal National Gallery, Londres, Allegoria de la pintura Kunsthistorishes Museum, Viena, els Doctors de l’Església galeria de Dresden i Circe Galleria Borghese, Roma

Advocat a Normandia, seguí el seu germà a París 1622 Destacà com a autor de comèdies, algunes de les quals basades en temes castellans Don Bertrand de Cigarral treta d' Entre bobos anda el juego , de Rojas Zorrilla, Le geôlier de soi-même, Le festin de Pierre basada en Molière, 1667, etc, i tragèdies Timocrate , 1656 La mort d’Hannibal , 1669 Ariane, 1672 Le comte d’Essex , 1678, un llibret d’òpera Circé , 1675 i diccionaris Els contemporanis li atribuïen més facilitat que el seu germà en la construcció teatral Entrà a l’Académie Française el 1685

Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969…

Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l’…

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…

Un dels fundadors de la revista Officina 1955, conjuntament amb Roberto Roversi i Pier Paolo Pasolini , amb el qual collaborà com a actor en diverses pellícules Agitador cultural, fou collaborador assidu de la revista Il Menabò di letteratura 1958-66, fundada per Elio Vittorini i Italo Calvino, cofundador i collaborador de la revista marxista Che fare 1967, i el 1979 d’ Alfabeta juntament amb altres intellectuals, entre d’altres Umberto Eco Autor dels reculls de poesia Sopra una perduta estate 1942, La cantica 1959, Percorso logico del 1960-75 1975, In uno scacco 1979, Palla di filo 1986 i Le…