Resultats de la cerca

Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els…

Aquesta comunitat política era impensable sense la participació efectiva del ciutadà polítēs, cives en l’administració pública, el qual s’oposava, així, als altres habitants esclaus, metecs, hospites , que, sense el dret de ciutadania, no hi gaudien de drets polítics Amb la desaparició de les estructures polítiques del món antic i amb la concessió del dret de ciutadania a tots els habitants de l’imperi romà s III, la idea de participació política vinculada a la categoria de ciutadà s’anà afeblint i el mot ciutadà anà canviant de sentit

A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels segles XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat…

En difondre's en aquesta època la idea de l’estat com una ciutat més gran, el mot ciutadà adquirí aquesta nova significació, bé que conservà parcialment el sentit de membre actiu de la societat Amb la Revolució Francesa, el mot s’associà a la idea de llibertat, i el ciutadà, com a cogestor de la voluntat collectiva, fou oposat al súbdit, subjecte passiu de les decisions de l’estat

De to molt més moderat que les declaracions del 1789 i del 1793, responia a les noves circumstàncies que donaven la direcció de l’estat a l’alta burgesia La igualtat de tots els homes restava reduïda a igualtat davant la llei Hom repetí la definició de propietat del 1793 i n'hi afegí una de deures

Era molt més radical que la del 1789, fet que s’explica pel context polític d’instauració de la democràcia política Proclamà la llibertat econòmica i completà el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebellió Reconegué també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública No arribà, tanmateix, a plantejar la modificació de la definició del dret de propietat que Robespierre proposava

La seva redacció recollia la influència de la declaració d’independència dels EUA 1776 i del pensament dels filòsofs del s XVIII Proclamà la igualtat de tots els homes article 1, i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió article 2 Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d’ésser l’expressió de la voluntat general article 6, instaurà la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer …

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de…