Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Coixós
Poble
Poble del municipi de Cassanyes (Fenolleda), al vessant del pic Albell Gros.
oracioner | oracionera
Història
Persona que anava de porta en porta dient oracions, especialment la persona que conjurava malalties amb oracions de caràcter supersticiós.
A Barcelona, els antics oracioners eren cecs i formaven part, juntament amb els coixos i esguerrats, de la confraria del Sant Esperit
contret | contreta
Història
Dit de la persona esguerrada o tolida.
A Barcelona es formà al s XIV una confraria integrada pels mutilats de la guerra dels Dos Peres El 1483 els contrets s’uniren amb els cecs i els coixos en la Confraria del Sant Esperit
Cassanyes
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló, situat a la dreta de l’Aglí.
El terme davalla des del Picalbell Gros 540 m alt, que el separa de la vall de la Tet, fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental és drenat, a més, per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera Hi ha restes d’alzinars, brolles i pasturatges La vinya és el conreu predominant hom produeix vi dolç natural dins el sector vinícola de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de Corberes del Rosselló Hi ha una font d’aigua ferruginosa El poble 188 h agl 1982 398 m alt és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d’Illa a…
Ferriol
Cristianisme
Tribú militar romà, màrtir a Viena del Delfinat en temps de Dioclecià, segons Sidoni Apol·linar.
És patró de Ceret Vallespir, on hi ha el santuari de Sant Ferriol , i d’altres esglésies catalanes com la Parròquia de Besalú Una tradició tardana el fa cap d’una colla de lladres que s’havia convertit i que com a penitència s’havia fet tancar dins una bota amb claus clavats que hom feia rodolar per un pendent Una altra versió de la llegenda, estesa per terres gironines, diu que, després d’haver-se convertit, els seus companys l’occiren i l’enterraren sota una bota de vi, que des d’aleshores no deixà de rajar mai la bota de Sant Ferriol Hom el considerava popularment patró dels lladres, i…
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…