Resultats de la cerca

Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…

Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts

Entrà als servites 1566, on canvià el seu nom original de Pietro pel de Paolo Lector en teologia 1574 i doctor 1578, fou nomenat provincial dels servites 1589 i teòleg de la república de Venècia 1606 Acusat de mantenir contacte amb els protestants, els seus escrits foren condemnats a la foguera i ell mateix excomunicat per PauV 1607 La seva gran obra Istoria del concilio di Trento 1608-19, amb el pseudònim Pietro Soave Polano, mostra els aspectes polítics i centralistes del papat com a teló de fons de la reforma

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950 Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies Ingressà al monestir de  Montserrat  el 1954, on fou ordenat sacerdot el 1960, i on fou professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església Aquell mateix any redactà, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es diplomà en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de…

Fill d’un ministre de governació i alcalde de Madrid durant el regnat d’Alfons XII, el 1941 es doctorà en dret 1941 De 1939 a 1946 fou president de la secció d’estudiants de Pax Romana , institució del moviment internacional de la qual el 1966 fou nomenat president En 1948-51 fou ambaixador a la Santa Seu de i 1951 a 1956 ministre d’educació Fou nomenat observador laic al concili II del Vaticà, membre del Consilium de Laicis de la Santa Seu 1967-1972, també presidí la Comissió espanyola Justícia i Pau 1971-75, promotora de la campanya pro amnistia Catedràtic de les universitats de Salamanca i…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1948, posteriorment estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot el 1953 i, el 1956, es doctorà en teologia A Roma entrà també en contacte amb els moviments de renovació teològica propers al concili II del Vaticà , que tingueren una importància decisiva en la seva trajectòria De tornada a Catalunya, des del 1964 fou professor del seminari de Barcelona Ocupà diversos càrrecs diocesans i fou catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya , institució que contribuí a crear, fins a…

Ingressà el 1850 a la Companyia de Jesús i féu el noviciat a Nivelles Bèlgica Passà a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins el 1860 El 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on es desvetllà la seva vocació d’historiador i publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1868 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia Aquell mateix any 1868 l’expulsió dels jesuïtes el portà a Vals-prèp-de-Lo-Puèi Alvèrnia, on estudià els dominis dels templers de Velai i publicà Tablettes historiques de la Haute Loire 1870 Poc després…

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…

Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…