Resultats de la cerca

La seva obra qüestiona la situació de l’obra d’art en el context de la societat de l’objecte destinat al consum massiu Moltes de les seves obres són objectes de consum descontextualitzats, configurats amb colors i mides diferents dels habituals, cosa que provoca variacions de significat El seu treball analitza la naturalesa de la percepció i de l’experiència, el límit entre l’objecte físic i la seva existència mental

El caràcter canviant de la consciència és tal, en efecte, que un estat de consciència una percepció, un sentiment, etc mai no és donat de nou idènticament car la situació del subjecte va essent sempre diferent, tot i que l’objecte de consciència pugui ésser el mateix Simultàniament, però, hom ha d’afirmar una continuïtat de consciència, tot i que hi siguin observables espais lacunars com els del temps de somni i malgrat, també, que la unió íntima dels estats de consciència sigui difícilment perceptible Sobre aquest punt, James parla d’estats de consciència substantius , que es presenten…

El seu interès se centra en la definició arquitectònica dels espais públics, amb una especial sensibilitat pels aspectes socials i assistencials Entre els seus projectes es troben nombrosos equipaments dedicats a l’ensenyament, com l’escola Montessori, a Delft 1966-70, les escoles Apolo, a Amsterdam 1983, i centres que combinen la docència amb la programació d’espectacles, com el Centre de Música Vredenburg, a Utrecht 1978 un centre teatral a la Haia 1993 biblioteques, com la de Breda 1993, i edificis institucionals, com el Central Beheer, a Appeldorn 1968-72 i el Ministeri de Benestar i…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures,…

Objecte de discussió filosòfica per tal com hauria d’ésser negada en virtut dels canvis que la noció de natura humana ha sofert al llarg del temps, la llei natural ha estat pràcticament identificada amb la llei divina com ha fet, per exemple, el catolicisme tradicional, enfront del protestantisme més radical o amb la llei moral com ho han fet diversos pensadors, per tal de diferenciar-la del que hom anomena lleis de la natura Bé que sovint la defensa de la llei natural ha equivalgut al manteniment d’un ordre social o polític determinats o d’una reglamentació moral derivada d’interessos o…

El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…

Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…

Des dels inicis fins a la dictadura franquista Rep el nom de la institució de govern de Catalunya d’origen medieval i suprimida el 1714 coneguda també amb el nom de diputació del general Fou creada per l’abril del 1931, després de la proclamació de la República Catalunya Reconeguda pel govern provisional de la República el 21 d’abril de 1931, les relacions entre ambdues institucions foren determinades pel decret del 9 de maig de 1931 Pel decret de la Generalitat que començà a publicar un Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 28 d’abril de 1931 —al qual seguí la formació d’un…

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…