Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
combat
Militar
Acció de guerra que revesteix freqüentment un caràcter espontani, de transcendència tàctica, modalitat definida i d’una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o conservació d’un objectiu.
Es desenvolupa en fases successives en el temps i l’espai, li és consubstancial la maniobra i l’acció conjunta i l’assalt n'esdevé la fase decisiva Hom pot dir que la batalla es compon d’un conjunt de combats particulars, i que, a diferència del combat, obeeix motius estratègics i és ordenada en un pla de guerra El combat rep innombrables noms segons les forces que hi intervenen, l’actitud adoptada, la finalitat, el temps, el terreny on té lloc i les conseqüències que se'n deriven combat de les gran unitats, defensiu, ofensiu, de reconeixament, de nit, en localitats, atòmic,…
concili I de Nicea
Primer concili ecumènic (325), convocat per l’emperador Constantí I i ratificat pel papa Silvestre I.
Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova Tingué com a finalitat combatre l’arianisme L’acta sinodal s’ha perdut, però n’han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria Hom insistí en el concepte teològic de l’ homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de…
imatge per imatge
Cinematografia
Procediment de filmació, conegut com a pas de maneta, consubstancial amb el cinema d’animació.
Consisteix a impressionar, fotograma per fotograma, dibuixos o objectes, desplaçant lleugerament a cada operació l’objecte fotografiat
fidelitat
Història
A l’època feudal (ja des del s VIII), jurament que el vassall feia al senyor; així, el senyor podia assegurar el compliment dels deures del vassall i aquest podia reforçar la seva condició d’home lliure.
El sentit de la fidelitat fou tan arrelat a la Catalunya medieval, que, segons els tractadistes de l’època, que hom n'havia de tenir àdhuc als enemics, complint-los la fe donada En molts casos, les fórmules jurídiques lliguen la fidelitat amb la legalitat, ésser fidel i legal o lleial , o sia, amb exclusió de frau Segons els usatges i llurs comentaristes del s XIV, eren obligats a la fidelitat al comte de Barcelona o al rei tots els vassalls, àdhuc els de barons i cavallers, de ciutadans i de l’Església, encara que radiquessin en les jurisdiccions baronials Tant en les infeudacions com en les…
risc
Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert.
En la societat moderna la preocupació pel risc és cada vegada més important El risc es refereix als perills potencials que es deriven de les accions o omissions dels éssers humans Qualsevol acte pot tenir conseqüències imprevistes Els responsables de les empreses, per exemple, han d’avaluar els riscos que comporten llurs decisions El mateix desenvolupament científic i l’aplicació de la tecnologia —que, en teoria, haurien de permetre un major control sobre el món— és l’origen de profunds canvis i de nous reptes als quals hom s’enfronta en la nova era marcada per la incertesa L’…
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’habiten o el…
monofisisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté la subsistència de la persona de Crist en una sola natura, divina, després de l’encarnació.
S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’eunuc de l’…
inherència
Lingüística i sociolingüística
Compenetració íntima de subjecte i predicat o d’element determinat i element determinant; així, per exemple, quan un atribut predica una propietat consubstancial a un objecte.
concili
Cristianisme
Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals.
Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…