Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Enric Masó i Vàzquez
Política
Empresari i polític.
Enginyer industrial, després de llicenciar-se anà als Estats Units 1955-58, on fou professor a la Universitat de Nova York Membre fundador i vicepresident del Banc Industrial de Catalunya , fou president i conseller de nombroses empreses i associacions internacionals Infraestructures, SA, Kolster Ibérica, Emerson Electrónica, Cecsa, Bedaux Española, CASA 1971, Associació Aeronàutica d’Europa, Túneles del Tibidabo SA, etc Fou alcalde de Barcelona del 1973 al 1975, succeint Josep Maria de Porcioles , i durant el seu mandat es creà l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona 1974 El seu…
Sali Berisha

Sali Berisha
© OTAN
Política
Polític albanès.
Metge de professió, el 1990 fundà el Partit Democràtic PD, poc abans de la fi del règim comunista 1991 President en les eleccions del 1992, perseguí els antics càrrecs comunistes i cercà d’introduir l’economia de mercat, però la inestabilitat i la corrupció minaren la seva gestió El 1994 perdé un referèndum per a augmentar els poders del president El 1996 guanyà de nou les eleccions, però l’oposició socialista l’acusà de frau i boicotejà el seu govern L’estafa dels crèdits del 1997 obrí una crisi que l’obligà a formar un govern de concentració i a convocar eleccions anticipades el 1998, que…
visita pastoral
Cristianisme
Inspecció a les parròquies per part de bisbes o arquebisbes.
El deure episcopal de visitar la pròpia diòcesi, fonamentat en el costum antic, fou sancionat en diversos concilis de Tarragona 516, 1230, 1239, etc i recollit en constitucions sinodals dels altres bisbats s XIII El terme d’un any previst per a una ronda completa de visites —mai no atès— es doblà després concili de Trento i s’amplià a un quinquenni dret canònic Es poden distingir diversos períodes, segons que el visitador posés l’interès a vetllar per la conducta de les persones s XIII-1350 o a descobrir l’estat dels edificis, el mobiliari litúrgic, el personal i les fundacions 1350-1800, o…
Abdelaziz Bouteflika

Abdelaziz Bouteflika
© Moncloa
Política
Polític algerià.
Ministre d’Afers Estrangers 1965-78 d’Algèria, durant els anys vuitanta s’exilià i es dedicà a la consultoria en el sector privat Succeí Liamine Zéroual en la presidència del país, després de guanyar les eleccions del 15 d’abril de 1999, i es convertí en el cinquè president de la república després de la independència Els comicis foren contestats pels altres sis candidats, que es retiraren un dia abans de l’elecció per denunciar-ne el frau Amb el suport restringit d’empresaris i militars, es proposà el doble objectiu de retornar la pau al país i superar la crisi econòmica…
Yasser Arafat

Yasser Arafat (1999)
© UN Photo/Eskinder Debebe
Política
Nom amb el qual és conegut el líder palestí Muḥammad ‘Abd Ar’ūf Arafat.
El 1944 s’afilià a la lliga d’estudiants palestins, que presidí en 1952-56 Participà en totes les guerres araboisraelianes i el 1956 fou cofundador d’ Al-Fatah Des del 1968 presidí el comitè executiu d’aquest moviment i el de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina , que tingué les bases a Jordània fins el 1970 L’OAP i Arafat en foren expulsats durant l’anomenat "setembre negre", en què intentaren enderrocar la monarquia, i s’establiren al Líban, on a partir del 1975 l’organització prengué part en els conflictes armats que enfrontaren les diverses comunitats d’aquest país, des del…
Fidel Castro Ruz

Fidel Castro
Política
Polític cubà.
Formació i inicis en l’activitat revolucionària Fill d’un emigrat gallec que havia prosperat amb el negoci de la plantació de sucre, estudià en un collegi de jesuïtes i posteriorment a la Universitat de l’Havana, on s’inicià en l’activisme polític dins la Federació d’Estudiants Doctorat en lleis 1950, el 26 de juliol de 1953, al capdavant d’un grup de 165 joves entre els quals hi havia el seu germà Raúl, assaltà la caserna de Moncada a Santiago per enderrocar, sense èxit, la dictadura de Fulgencio Batista , que havia pres el poder en un cop militar l’any abans Condemnat a mort en un judici en…
Guinea

Plantació d’arròs a Guinea
© Banque de Developpement de Guinea S.A.
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat per Guinea-
Bissau al NW, pel Senegal i Mali al N, per Costa d’Ivori a l’E, per Libèria i Sierra Leone al S i per l’oceà Atlàntic a l’W; la capital és Conakry.
La geografia La plana litoral, de 40 a 80 km d’amplada, és baixa i arenosa, amb les costes retallades pels estuaris dels rius que procedeixen del Fouta Djalon és una regió de precipitacions abundants Conakry enregistra 4349 mm anuals, caracteritzada per l’existència d’una estació seca i una d’humida les temperatures són elevades 26 °C, i la temperatura mitjana d’escassa oscillació tèrmica La costa és coberta de manglars Cap a l’interior s’eleven gradualment una sèrie de terrasses graonades que culminen en el Fouta Djalon les precipitacions són menys abundants 1712 mm anuals a Labé i les…
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…