Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
contret | contreta
Història
Dit de la persona esguerrada o tolida.
A Barcelona es formà al s XIV una confraria integrada pels mutilats de la guerra dels Dos Peres El 1483 els contrets s’uniren amb els cecs i els coixos en la Confraria del Sant Esperit
Jaume Puig i Mir
Agronomia
Terratinent i industrial.
El 1872, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Equador En aquest país continuà els negocis que havien iniciat els seus germans Joan i Pere Puig i Mir Amb una bona administració pagà els deutes contrets i obtingué la primera zafra Home emprenedor, entre altres activitats comercials, dirigí la construcció de diversos vaixells mercants per càrrega i passatgers, que milloraren la comunicació amb Guayaquil Interessat per la seva ciutat, donà també a Vilassar una finca en la qual es fundà el Casal d’Avis que encara duu el seu nom
Guillem Descatllar i d’Olesa
Economia
Financer.
Darrer senyor de la Bossa d'Or , era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster, i fou cognomenat també Abrí-Descatllar Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l’habilitació del port de Mallorca per a l’exportació d’aquest producte Posseïdor d’una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798 El seu fill Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu obtingué el títol de marquès des Palmer 1817 en compensació dels grans deutes contrets…
Cecília de Comenge
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla del comte Bernat VIII de Comenge El 1335 es casà amb el comte Jaume I d’Urgell, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó Hereva del comtat de Comenge per mort del seu germà Joan I 1339, els seus drets foren usurpats, però, pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat Pere III de Catalunya-Aragó, que no volgué enfrontar-se amb una guerra No aconseguí tampoc de fer valer els seus drets sobre el comtat de Pallars 1343 Vídua 1347, governà amb eficàcia el comtat d’Urgell durant la minoria d’edat del seu fill Pere II, i aconseguí de liquidar els deutes contrets…
abreviatura
Escriptura i paleografia
Representació d’un mot o d’una expressió per una o algunes de les seves lletres.
El seu origen sembla ésser religiós els noms sagrats nomina sacra, per respecte, eren escrits simbòlicament, emmarcats o contrets Posteriorment foren introduïdes altres abreviatures per economitzar espai Per tal d’aconseguir velocitat hom ideà el sistema taquigràfic anomenat de notes tironianes , que a l’edat mitjana fou aprofitat per a representar diverses paraules freqüents parallelament foren introduïdes les notae iuris Aquests sistemes eren combinats amb el d' abreviatures per suspensió en les quals són donades només les primeres lletres aC abans de Crist etc etcètera coll…
segona transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Conjunt de canvis demogràfics experimentats des de mitjan segle XX als països desenvolupats.
La causa n’ha estat un procés de desinstitucionalització de les relacions familiars i una secularització de la societat que han provocat una sèrie de canvis de valors, canvis que han tingut com a resultat una major incorporació de la dona al treball i una nova manera d’entendre la família, la maternitat i la paternitat, la relació de parella i els papers de cada sexe Tota aquesta nova casuística ha comportat la davallada i el retardament de la nupcialitat, la major inestabilitat i menor durada de molts matrimonis, l’aparició de les segones noces com a resultat de l’increment del nombre de…
Mateo Alemán
Literatura
Escriptor castellà d’ascendència hebrea que estudià humanitats a Sevilla i medicina a Salamanca, especialitat aquesta darrera que no arribà a exercir.
Fracassà en el seu matrimoni amb Catalina de Espinosa, sofrí presó per deutes i es traslladà a Madrid, on residí des del 1586 fins al 1601 El 1599 aparegué la primera part del Guzmán de Alfarache , novella picaresca que obtingué ressò immediat i nombroses edicions, bé que, editada sovint sense el seu permís, no li permeté de situar-se econòmicament Implicat en negocis poc clars, contrets nous deutes, i després de sofrir novament presó, retornà a Sevilla El 1602 aparegué una segona part, apòcrifa, del Guzmán , obra del valencià Joan Martí, i el 1604 Alemán en publicà l’autèntica,…
vot
Cristianisme
Religió
Promesa feta a la divinitat per un individu o per un grup d’acomplir una determinada acció.
Compromís envers Déu i, en general, per motius religiosos, pot ésser condicionat a una gràcia o un favor que hom espera obtenir equival a la prometença o bé és espontani En aquest cas, obliga l’individu a fer quelcom que no és de simple prescripció religiosa normalment, abstinència alimentària o sexual Entre els grecs dominava l’aspecte d’ofrena, mentre que els romans, més formalistes, donaren valor primordial al ritu i a l’obligació sagrada A l’Antic Testament va unit a la idea general de consagració a Déu En altres religions també acompanya el fenomen del monaquisme És en aquesta línia que…
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…