Resultats de la cerca
Es mostren 6530 resultats
cosa
Tot allò que existeix o és concebut d’existir com a entitat separada, sia material o espiritual, concreta o abstracta.
cosa
Filosofia
Realitat substancial.
L’ús cartesià, en aquest sentit, defineix la matèria com a cosa extensa i l’home com a cosa pensant Generalment, però, hom empra el mot cosa en filosofia moral, en contraposició a les persones, significant que aquestes no poden ésser reduïdes a mitjans
cosa
Qualitat, dita, acció, etc, que hom considera peculiars d’una persona o d’una mena de persones, especialment si fan estrany.
cosa
Allò que és real, concret, essencial, per oposició a ideal, abstracte, aparent.
cosa
Dret
Objecte que té una realitat diferent de l’home i dels seus actes, i que és susceptible d’ésser regulat jurídicament.
No totes les coses són matèria del dret per a ésser-ho cal que tinguin utilitat és a dir, que puguin ésser mitjans per a satisfer les necessitats humanes, individualitat existència separada i autònoma i apropiabilitat capacitat de submissió a un títol de propietat Les coses poden ésser corporals o incorporals , segons que siguin tangibles o no específiques o genèriques , segons que siguin determinades individualment o per característiques comunes mobles o immobles, consumibles o no consumibles , etc El Codi Civil espanyol estableix una classificació de les coses en immobles i mobles i…
cosa judicada
Dret processal
Efecte de la sentència ferma que fa indiscutible la resolució judicial i que impedeix que, en un altre judici, hom doni una decisió diferent o contradictòria.
La legislació espanyola, en el procediment civil, atorga a la cosa judicada el caràcter de presumpció, mentre que en el procés penal té la consideració de certesa respecte al fet judicat
anar a caça (d’alguna cosa)
Lèxic comú
Cercar-la, sol·licitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la.
Juan de la Cosa
Navegant i cosmògraf, amb títol de pilot de la Casa de Contratación de Sevilla.
Participà en el primer i segon viatges de descobriment de Colom, després dels quals se'n separà i es dedicà a la navegació per la mar Cantàbrica Viatjà de nou a les Índies amb Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci els anys 1499-1500 Féu un mapamundi que abasta Europa, Àfrica, bona part de l’Àsia i, per primera vegada, la costa oriental americana Féu, encara, diverses travessies, en la setena de les quals 1509, amb Ojeda, fou mort pels indígenes al continent, a l’actual Colòmbia, davant el golf d’Urabá
Regiment de la cosa pública
Història
Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eiximenis, escrit probablement en 1383.
Sembla que Eiximenis interrompé la publicació de Lo Cristià i per a redactar aquest tractat Escrit per a complaure els jurats de València —fou clavat a la taula de la sala del consell de l’Ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat—, en ell l’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València Potser és el més conegut dels llibres d’Eiximenis Volia ser una guia per a la societat, que indiqués quines eren les…
estar fet (a una cosa)
Estar-hi avesat.