Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Vetus Latina
Nom donat a les diverses versions llatines de la Bíblia —itàlica, gal·licana, hispànica, africana— anteriors a la Vulgata, fetes sobre el text dels Setanta i sobre diverses recensions del Nou Testament grec.
Nombrosos fragments foren editats críticament per Paul Sabatier 1743-49, obra continuada per una institució ecumènica radicada al monestir de Beuron Suàbia des del 1949
István Darday
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Les seves obres analitzen críticament l’estructura de la societat hongaresa Jutalomutazás ‘Viatge a Anglaterra’, 1975, Filmregény ‘Film-novella’, 1978, Átváltozás ‘Metamorfosi’, 1983 Ha realitzat, també, documentals Nyugodtan meghalni ‘Morir-se en pau’, 1970, Miheztartás végett ‘Perquè ho sapigueu’, 1971, etc
Dominique Clos
Botànica
Botànic.
Estudiós sobretot de la morfologia de la flor, fou també un notable coneixedor de la flora dels Pirineus, en particular dels centrals, i estudià críticament l’herbari i la flora pirinenca de Lapeyrouse Fou catedràtic de la Universitat de Tolosa i director del Jardí Botànic
Liber Pontificalis
Compilació anònima de biografies de papes, des de sant Pere fins a Martí V (1431), redactada en etapes successives.
La forma més antiga data del començament del s VI Les biografies, molt breus per als papes més antics i molt extenses per als darrers, segueixen un esquema estereotipat El conjunt és precedit d’una carta apòcrifa del papa Damas a sant Jeroni Fou editat críticament per LDuchesne i per ThMommsen
Charles du Fresne Du Cange
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf i historiador francès.
És autor del Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis 1678, on recorre sovint als texts medievals dels Països Catalans editats o fets copiar per Pere de Marca i Baluze L’obra ha estat renovada mitjançant l’"Archivum Latinitatis medii aevi”, o “Bulletin Du Cange” Fou el primer a tractar críticament temes com la Historia Byzantina 1680, i deixà un Glossarium ad scriptores mediae et infimae graecitatis 1688
Rudolf Beer
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf austríac.
Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…
Adolf Esteller i Melià
Cristianisme
Jesuïta.
Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i…
David Friedrich Strauss

David Friederich Strauss
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof alemany.
Deixeble de FCBaur i de Schleiermacher, després de dos anys de docència de teologia a Tübingen fou obligat a abandonar aquesta tasca, que mai més no pogué reprendre, com a conseqüència de l’aparició de Das Leben Jesu kritisch bearbeitet ‘La vida de Jesús, estudiada críticament’, 1835, obra que suscità la més viva polèmica entorn d’ella girà la major part de la futura producció literària de l’autor i en què era exposada la interpretació de l’esquerra hegeliana sobre l’origen del cristianisme, entès com a invenció humana i encarnació de l’esperit de la humanitat en la figura de…
Lleó d’Arroyal
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a Salamanca Es posà en contacte amb els illustrats es casà amb la filla d’Andreu Piquer Seguí una carrera administrativa en la qual solament aconseguí ser comptador de finances a Vara del Rey Conca, on intentà, inútilment, de crear una “societat econòmica” És autor d’ Odas i Epigramas 1784, obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa, però, sobretot, de Sátiras que la censura impedí de publicar, on al concepte optimista de “segle de les llums” oposa críticament el de “segle d’aparences” També escriví, entre el 1786 i el 1790,…
,
Pedro Ángel de Tarazona
Història
Periodisme
Erudit i periodista.
Agent de negocis establert a Barcelona, el 1761 publicà una Carta erudita que contiene un breve compendio de las virtudes morales i potser el Caxón de sastre cathalán El 1762 edità el Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico , on, influït per BJFeijoo i JFde Masdéu, combaté la superstició i intentà d’analitzar críticament els fenòmens de la natura i de la història inclogué, també, per primera vegada, una secció d’actualitat, amb informació econòmica, sobre el moviment del port, vendes de cases, etc Hom l’ha considerat, per aquest motiu, un precursor…