Resultats de la cerca

Els sèmnons foren sotmesos pels eslaus al s VI aC Segons els cronistes, tenien un gran santuari en el qual oferien sacrificis humans

Pertanyia, sembla, a la Congregació dels Dolors de Santpedor Formà part del sometent que s’enfrontà als francesos prop de la muntanya de Montserrat Segons alguns cronistes, fou el timbaler que sembrà el pànic entre els francesos al primer combat del Bruc

Empresonat a la Vicaria de Nàpols per la seva participació en la conjura de Campanella, segons uns cronistes, o perquè falsificà moneda, segons altres Defensor de les teories mercantilistes, publicà Breve trattato delle cause che possono far abbondare li regni d’oro e d’argento, dove non sono miniere, con applicazione al Regno di Napoli 1613

Juntament amb els seus germans Giuseppe i Romualdo fundà a Florència un important arxiu fotogràfic 1854 que actualment manté la seva activitat comercial com a editora d’art La base d’aquest arxiu la constituïren fotografies del patrimoni artístic florentí i italià en general, tema que juntament amb el retrat centrà l’activitat dels germans Alinari i que actualment permet considerar-los uns dels més importants cronistes de la Itàlia del s XIX

La seva tasca era d’escriure la història general de les Índies amb la màxima precisió i veritat que fos possible durant algunes èpoques tingué també afegit el càrrec de cosmògraf reial Entre els qui ocuparen el càrrec cal recordar J López de Velasco 1571-91, autor de la notable Geografía universal de las Indias Madrid 1894, i A de Herrera i Tordesillas 1596-1625, que escriví les Décadas o Historia general de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra firme del mar océano , primera obra de conjunt sobre el mig segle de colonització 1500-50 Uns altres cronistes, com G…

Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de SantPere del Cenobi des del 1047 amb el de SantPere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del…

Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855,…

Illustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, dedicà un espai important a la història i una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans Publicada per l’ Editorial Sicània  entre el juliol del 1958 i el desembre del 1959, s’editaren un total de 18 números  Dirigida per  Vicent Badia i Marín , entre els seus collaboradors cal destacar Emili Beüt, Eliseu Bellés, Àngel Jiménez i Torres, Josep L’Escrivà, F Puig i Espert, V Sorribes i Gramatge, Jordi Valor i Serra, Jaume Bru, E Soleriestruch, F de Borja Moll, E Soler i…

Fou cronista d’Aragó des del 1673 com a suplent de José Porter, i des del 1677, com a successor seu Fou beneficiat de San Pablo de Saragossa, rector de Javierre, ardiaca de Sobrarb i, des del 1694, ardiaca major de San Salvador El 1699 fou diputat del regne d’Aragó Escriví una Breve noticia dels cronistes d’Aragó antecessors seus, i publicà i continuà diverses obres d’aquests, com els Progresos de la historia d’Uztarroz la seva obra principal és la redacció del període 1525-40 dels Anales de Aragón 1697, que Sayas havia fet arribar fins el 1525 En els Discursos históricos…