Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Feminal
Portada de la revista Feminal il·lustrada amb una fotografia de la reina dels Jocs Florals de Reus (23-VI-1912)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en català apareguda a Barcelona del 28 d’abril de 1907 al 30 de desembre de 1917 com a suplement de La Ilustració Catalana.
Dirigida per Carme Karr , defensà bàsicament un programa de culturització de les dones publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals amb peces de Carme Karr, Lluïsa Casagemas, José Antonio de Donostia, etc Hi collaboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas i Isabel Serra, entre altres
Paulo Freire

Paulo Freire
Educació
Pedagog brasiler.
Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i Educación y…
Ferran Sáez i Mateu
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio Catalunya Cultura i Catalunya…
feminisme
El comitè executiu del Consell Internacional de les Dones (1899)
© Fototeca.cat
Història
Moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home, concretat a partir de la segona meitat del segle XIX dins l’àmbit de la societat industrial.
En són precursors importants Olympe de Gouges, que presentà a l’assemblea constituent, durant la Revolució Francesa, una Déclaration des droits des femmes 1789, Mary Wollstonecraft, que publicà A Vindication of the Rights of Women 1792, i l’obra de William Thompson Appeal of one Half of the Humane Race 1825, influït per Owen, on per primera vegada es demana el dret al vot Dins el socialisme utòpic, Fourier i Flora Tristan arribaren més enllà en els plantejaments teòrics supressió de la família, llibertat sexual, fills educats per la comunitat, etc En l’anàlisi marxista les reivindicacions…