Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Sindicato Español Universitario
Història
Sindicat estudiantil totalitari creat el 1933, dins l’òrbita de Falange Española, i que, després del triomf franquista del 1939, es convertí en organisme d’afiliació obligatòria de tots els universitaris i estudiants d’escoles mitjanes i professionals de l’Estat espanyol.
El seu cap era de nomenament governamental i era procurador en corts nat Aquest sindicat menà una dura lluita contra els sindicats democràtics El 1956 semblà que volia democratitzar-se, a partir d’uns greus disturbis a Madrid i d’un congrés posterior a Conca, però fou substituït, el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori Asociaciones Profesionales de Estudiantes Alguns dirigents del SEU assoliren posteriorment alts càrrecs polítics
escola comprensiva
Educació
Centre educatiu que atén tota la població en edat d’escolarització secundària obligatòria a partir d’un tronc curricular comú, amb una formació polivalent.
Sorgí a la Gran Bretanya al final dels anys seixanta del segle XX amb el propòsit de democratitzar l’educació en no fer la separació entre escoles més elitistes acadèmicament grammar schools i les de formació professional technical school o fins i tot les modern schools Es volia evitar la segregació de l’alumnat de la mateixa edat que estava escolaritzat en escoles de tipus diferent segons la seva capacitat o la seva classe social Per tant, es considera una solució més democràtica i progressista
Narcís d’Ametller i Cabrera
Història
Militar
Literatura
Música
Militar, escriptor, guitarrista i compositor.
Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi
Kenneth David Kaunda
Història
Política
Polític zambià.
Mestre d’escola 1943, el 1950 s’afilià a l’ African National Congress , i en fou nomenat secretari general per a la Rhodèsia del Nord 1953 Fundador del Zambia African National Congress 1958 i de l’United National Independence Party 1960, fou elegit president del darrer Des de la independència de Zàmbia 1964 fou també president de la república Els seus poders, dictatorials des de la crisi del 1973 Zàmbia s’accentuaren, a desgrat de les dificultats econòmiques La pressió popular el forçà a democratitzar el país En les eleccions presidencials del 1991, fou batut per…
Ludvik Vaculík
Literatura
Escriptor i activista polític txec.
Obrer, en 1946-51 estudià a l'Escola Superior de Política i Sociologia de Praga, i posteriorment es dedicà a la docència fins el 1953, que esdevingué redactor de la secció literària de l'òrgan del Partit Comunista de Txecoslovàquia, Rudé Pravo Començà la trajectòria literària amb la narració Rusný dum ‘La casa agitada’, 1963 Prosseguí amb la novella Sekyrà ‘La destral’, 1966, on descriu en forma de diàleg els errors i les conseqüències del dogmatisme polític El 1969 fou depurat per haver redactat el document conegut per Dues mil paraules, un manifest molt crític amb el règim comunista, el…
Sindicat d’Arquitectes de Catalunya
Arquitectura
Organització creada a Barcelona per un grup de milicians de la CNT i la UGT juntament amb arquitectes —alguns, membres del GATCPAC—.
Es varen emparar 8 d’agost de 1936 dels locals de les velles organitzacions corporatives, l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i el Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears Afiliat simultàniament a la CNT i a la UGT, fou legalitzat per radicalment l’organització i el significat del treball professional dels arquitectes, que passaren a ésser considerats com uns treballadors més del ram de la construcció, però amb la categoria de tècnics Era l’únic organisme capacitat per a rebre els encàrrecs professionals, que després repartia entre els seus afiliats d’acord amb un pla de…
Paul Biya
Política
Polític camerunès.
Estudià política i dret a París Retornat al seu país 1962, ocupà càrrecs en el Ministeri d’Educació i Cultura, fins que el 1968 fou nomenat ministre d’Estat i secretari general de la Presidència Esdevingué primer ministre en crear-se aquest nou càrrec 1975, el qual, però, abandonà per assumir la presidència de l’Estat 1982 Un any després fou nomenat president de la Unió Nacional Camerunesa, únic partit legal a la república Reforçà el seu poder personal en suprimir el càrrec de primer ministre el 1984 El 1985 fou nomenat president de l’Agrupació Democràtica dels Pobles del Camerun RDPC, en la…
Mikhail Gorbačov
Mikhail Gorbačov
© Fototeca.cat
Política
Polític rus.
Advocat i enginyer agrònom militant comunista des del 1952, accedí al comitè central del PCUS el 1971 i n’esdevingué el 1980 el membre més jove del politburó Estret collaborador de Jurij Andropov, durant el mandat de Konstantin Černenko s’ocupà de temes d’ideologia i relacions exteriors, i a la mort d’aquest fou nomenat secretari general del partit i primer mandatari de l’URSS 1985 L’any 1988 esdevingué president del presídium del soviet suprem Fou l’impulsor de les mesures conegudes amb el nom de perestroika , amb les quals volgué democratitzar l’estat soviètic, eliminar-ne la…
Consell de Cent

Saló o Consell de Cent, a l’Ajuntament de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona.
Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats oscillaren…
Joaquim Santasusagna i Vallès
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, excursionista i polític.
Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…
, , ,