Resultats de la cerca

En el qual Alfons I el Bataller, amb l’ajut de Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània, derrocà els almoràvits, manats per Ibrāhīm ibn Yūsuf, germà del califa almoràvit ‘Alī ibn Yūsuf, que intentaven de reconquerir Saragossa

Intervingué en el cop d’estat que derrocà el president Guillermo Billinghurst, i ocupà provisòriament la presidència de la República 1914-15 Després de l’assassinat del president Luis Miguel Sánchez Cerro, fou elegit president 1933-39, càrrec que exercí gairebé dictatorialment

Ostatge dels romans, August l’imposà com a rei per tal de restablir el protectorat sobre els parts El seu servilisme originà la rebellió nacionalista, encapçalada per Artaban III de Mèdia, que el derrocà 10 Internat pels romans a Síria 16, fou mort en un intent d’evasió

Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957

El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat

El 1926 participà en el cop d’estat del general Gomes da Costa, que derrocà el govern Fou nomenat ministre d’estat i, després, cap de govern Dominat un fort aixecament contra la dictadura 1927, organitzà un plebiscit en el qual fou elegit per a la presidència de la República 1928 Atorgà el ministeri de finances i, més tard, la presidència del govern a Oliveira Salazar, la política del qual sempre sostingué Carmona fou reelegit sense interrupció en 1935, 1942 i 1949

Cap d’estat major 1955, comandant en cap de les forces armades reials 1959, ministre de Defensa 1959-66, 1968, vice-primer ministre 1963 i president del govern 1966-67, 1969, l’any 1970 derrocà el príncep Sihanuk, assumí el poder de manera dictatorial i s’alineà amb els nord-americans, quan aquests ja retiraven les seves tropes del Vietnam Elegit president de la república 1972, hagué d’abandonar Phnom Penh el 1975 davant l’entrada dels khmers roigs a la capital i s’exilià als EUA

Duc de Mecklenburg-Schwerin amb el nom d’Albert IV, fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia germana del rei suec Magnus Erikson El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I 1389, que es retirà en un monestir fins a la seva mort

Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835 Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado Marsella 1839 De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero Vençuda la revolta, s’establí novembre del 1843 a França, retornà a Barcelona i fou elegit diputat a les…

Llicenciat en dret per la Universitat de Sydney Membre del Partit Liberal i diputat des del 1974, fou primer ministre assistent 1977 i tresorer federal 1977-83 Cap de l’oposició i líder del Partit Liberal del 1985 al 1989, al gener del 1995 en tornà a ésser nomenat màxim dirigent i en les eleccions del març del 1996 la coalició encapçalada per Howard s’imposà al Partit Laborista Reelegit els anys 1998, 2001 i 2004, afavorÍ la liberalització econòmica, alhora que les seves restriccions a la immigració donaren lloc a crítiques dins i fora del país El 2003 donà suport a la coalició internacional…